Un equip internacional de paleontòlegs liderats per una investigadora espanyola ha descobert una nova espècie de rosegador que es va extingir fa 18 milions d'anys i la troballa de la qual ha revelat importants patrons migratoris dels mamífers entre Àsia i Àfrica. Segons un estudi publicat a la revista científica PLoS ONE, el Sayimys negevensis, com l'han batejat els seus descobridors, és una espècie de Gundi, un tipus de rosegador que viu en zones rocoses d'àrees desèrtiques i semidesèrtiques de l'est i nord d'Àfrica i que actualment està distribuït en cinc espècies, l'ancestre comú de les quals va viure a Àsia fa 40 milions d'anys.

El Sayimys negevensis va ser descobert al desert del Negev (Israel) però «la seva morfologia dental és més semblant a la de les espècies asiàtiques», el que «ens permet confirmar que els mamífers es desplaçaven entre els dos continents fa 18 milions d'anys», explica la investigadora de la Universitat de Bristol associada al Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC) i líder de l'estudi, Raquel López-Antoñanzas.

La troballa paleontològic és important perquè «els jaciments fòssils d'Israel estan en una posició única d'oferir dades sobre les ones d'intercanvis faunístics que van tenir lloc fa aproximadament 19 milions d'anys entre Euràsia i Àfrica», afegeix. I és que fa 141 milions d'anys aproximadament, Àfrica es va separar d'Euràsia i fa uns 103 milions d'anys es va separar de Sud-amèrica quedant així com un continent illa.

Tot i que durant aquest temps hi ha evidències d'algun intercanvi de fauna entre els tres continents, no va ser fins fa uns 19 milions d'anys que l'Àfrica va topar amb Euràsia i va donar lloc a un pont continental entre les dues masses continentals que permetia el pas de faunes des d'Àfrica fins Euràsia i viceversa. «És a dir, per primera vegada en 84 milions d'anys l'Àfrica deixa de ser un continent illa i faunes que havien evolucionat separadament durant milions d'anys interactuen», va explica a Efe la investigadora espanyola.

El corredor llevantí

Aquestes migracions de fauna es van produir a través de l'anomenat Corredor Llevantí, que des del punt de vista paleontològic és encara «terra incognita», va afegir l'investigadora. De fet, els únics jaciments que es coneixen al corredor són els del Miocè inferior (18 milions d'anys) al desert del Negev a Israel i el jaciment de Zahlé del Miocè superior (uns 9 milions d'anys), descobert el 2013 en territori de l'actual Líban per la mateixa López-Antoñanzas.

«El jaciment de la conca del Rotem a Israel coincideix en edat amb els intercanvis faunístics de fa 19 milions d'anys i de fet en les seves faunes veiem components africans però també immigrants euroasiàtics com la nova espècie de ratolí que descrivim, i per això aquesta troballa és tan important» va concloure l'investigadora espanyola.