L'astrofísic Stephen Hawking va presentar dimarts a Nova York un projecte d'exploració de l'Univers que inclou un nou model de sonda espacial i amb el qual promet assolir el sistema estel·lar més proper al nostre, Alfa Centauri. «Per sobreviure com a espècie, a la llarga hem estendre'ns cap a les estrelles, i avui ens comprometem amb el pròxim gran avanç de l'home en el cosmos», va dir Hawking en una roda de premsa en una de les plantes superiors del major gratacels de Nova York .

El projecte Intent Estel·lar (Breaktrough Starshot) usarà un material extremadament lleuger i prim anomenat Lightsail que, amb l'impuls d'un raig làser projectat des de la Terra, aconseguiria les estrelles més properes al nostre sistema solar a uns 20 anys des del seu llançament. El multimilionari i filantrop rus Iuri Milner, que finança aquest nou pla interestel·lar, explica que la sonda, de la mida d'un microxip, teòricament podria «navegar per l'espai a un 20% de la velocitat de la llum. Per fer-nos una idea, la sonda aniria un milió de vegades més ràpida que un cotxe per l'autopista», explica Milner, que ha presentat l'ambiciós pla per a l'exploració de les estrelles al costat de Hawking i altres científics que col·laboren en la iniciativa.

La sonda espacial que es projectarà directa a les estrelles incorporarà un joc de càmeres, sensors i un altre tipus de tecnologia mil·limètrica per «buscar rastres de vida a l'Univers» i transmetre-les de nou a la Terra gràcies a una via de comunicacions incorporada.

El sistema estel·lar Alfa Centauri es troba a 4,37 anys llum de la Terra. Amb la astronau més ràpida actual haurien de passar 30.000 anys per arribar-hi, mentre que la sonda ultralleugera presentada avui podria volar mil vegades més ràpid i reduir el trajecte espacial a només 20 anys. Perquè aquesta sonda espacial es dispari amb la pretesa potència, els cosmòlegs van anunciar que s'aprofitaran dels últims avenços en nanotecnologia, el poder dels raigs de llum -cada vegada més gran i relativament barat- i els avenços en tecnologia fotònica.

De moment, aquest és un projecte que encara no té data de llançament, encara que els científics sí van anunciar un pressupost aproximat de 100 milions de dòlars per a aquesta prova pilot que, en cas d'acabar amb èxit, demostraria «una nova forma d'explorar el espai», segons Milner.

Tant en la seva breu presentació com en el diàleg posterior amb els periodistes, Stephen Hawking, assistit per l'ordinador incorporat a la seva cadira de rodes i que li permet comunicar-se amb els altres, va afegir que, tot i tractar-se d'una gran iniciativa «generacional», la probabilitat de trobar vida intel·ligent a l'espai «és baixa». Però, també va assegurar, aquest és «un esforç que val la pena».

Intent Estel·lar serà liderat per l'exdirector del centre d'investigació AMES, de la NASA, Pete Worden, i tot un equip d'enginyers i científics entre els quals destaquen Ann Druyan, Freeman Dyson, Mae Jemison i Avi Loeb.