El proper dilluns 18 d'abril es commemoraran els 60 anys des que ens deixà el compositor més conegut de l'Escala, en Josep Vicens i Juli (1870-1956), entranyablement anomenat l'Avi Xaxu. L'Agrupació Sardanista Escalenca ha dissenyat per aquest 2016 tot un seguit d'activitats per a recordar el popular compositor escalenc, afirma Jordi Gallegos i Córdoba, president de l'entitat.

La primera activitat commemorativa s'esdevindrà aquest dissabte, a 2/4 de 12 del migdia a la Sala d'actes de l'Ajuntament de l'Escala, a la qual hi assistiran familiars del compositor, representants de l'associació sardanista escalenca, de l'Agrupació Sardanista La Barretina de Malgrat de Mar (població on el Xaxu hi visqué 10 anys), de la Penya Blaugrana Avi Xaxu de Malgrat i representants del consistoris malgratenc i escalenc.

L'acte s'iniciarà amb uns parlaments que donaran pas a la vetllada poètico-musical, en la qual hi intervindran el cantautor escalenc Josep Tero, que interpretarà la seva cançó Si tornaves (dedicada a Josep Vicens), i l'actor Jaume Comas, que recitarà el poema de comiat que el lletraferit escalenc Josep Sureda i Paradís féu públic el dia de l'enterrament del compositor. Seguidament, i amb la presentació de Jordi Gallegos, la cobla local La Principal de l'Escala oferirà un petit recorregut per l'obra musical de Josep Vicens. «Seguint la cronologia i les poblacions on el Xaxu va viure, La Principal interpretarà 6 sardanes desconegudes i també 1 pasdoble, ja que un dels nostres objectius és el de recuperar el nostre patrimoni musical», manifesta Jordi Gallegos. A la plaça de l'Ajuntament, s'oferirà un petit vermut i la cobla escalenca interpretarà 3 sardanes per a ballar.

Durant el 2016 s'han previst diverses activitats, com ara conferències, exposicions, concerts, visites guiades, etc. Una altra de les jornades destacades per a recordar a Josep Vicens Xaxu serà el dissabte 4 de juny, vigília del 41è Aplec de la Sardana de l'Escala.

aplec de sils

Un dels Aplecs més antics que es celebren a Catalunya és del Sils. Aquest any arriba a la seva audició 52è. Caldria anomenar alguns dels seus fundadors, el promotor artístic Joan Planas i el sardanista Romà Dalmau.

Les audicions es realitzaran a la plaça dels Esports, en sessions de matí i tarda, amb l'actuació de les cobles: Marinada, Mediterrània i Bisbal Jove.

Cal destacar que en el Pavelló hi haurà un dinar de germanor, que a la tarda s'efectuarà un concurs de colles improvisades amb premis per a totes. El grup local: Els cantaires del taller d'havaneres de Sils, cantaran tres sardanes: La Pepa maca, de Jaume Torrent i Joan Serracant, És la Moreneta d'Antoni Carcellé i A l'Àngel Guimerà, popular.

40 anys de la federació sardanista del rosselló

Per tal de commemorar els 40 anys de la fundació de la Federació Sardanista del Rosselló, s'ha programat l'obra La Santa espina, que s'oferirà, demà dissabte, al Palau de Congressos de Perpinyà a les 9 del vespre, amb la participació musical de la Simfònica del Vallès, la Polifònica de Vilafranca i les veus dels reconeguts solistes Anna Alàs, David Alegret i Enric Martínez-Castignani.

La santa espina se circumscriu dins del moviment anomenat Teatre Líric Català, que el musicòleg Xosé Aviñoa limita entre els anys 1894 i 1908. Músics de la talla deGranados o Pahissa, o el mateix Morera, juntament amb escriptors com Guimerà, Rusiñol o Pitarra, entre d'altres, es van comprometre a produir obres líriques a cavall entre l'òpera italiana, l'imponent espectacle wagnerià i la sarsuela espanyola. Tot plegat amb un intent de produir un veritable teatre musical català autòcton. Una de les produccions més significatives d'aquest Teatre Líric Català fou precisament La Santa Espina.

La rondalla de La Santa Espina fou estrenada al teatre Principal de Barcelona el 19 de gener del 1907 i es va tornar a programar el desembre del mateix any, amb un total de més de dues-centes representacions. La producció va anar a càrrec d'Espectáculos y Audiciones Graner, sota la direcció teatral de Modest Urgell. L'èxit que va obtenir l'obra va ultrapassar totes les expectatives.

L'argument de l'obra és de caràcter fantàstic, amb tots els elements propis del gènere d'aquesta època: bruixes, bruixots, sirenes, reialmes de terres llunyanes, encanteris... Tot plegat amb un rerefons de reivindicació nacional en uns moments polítics molt delicats i tensos per a la societat catalana i el catalanisme polític.

El número que després es convertiria en la popular sardana es troba, com hem dit, al tercer acte de l'obra i correspon al moment en què es presenten les captives catalanes. Després d'una introducció de caràcter poètic i evocador, seguit d'un motiu de dansa, comença la intervenció de la secció femenina del cor que irromp a escena amb els coneguts versos «Som i serem gent catalana». De fet, però, la sardana de l'obra comença directament als llargs, coincidint amb la modulació a menor. La música inicial difereix dels curts de la sardana, ja que la mètrica de la melodia és diferent, fins al punt que amalgama compassos ternaris amb binaris. Morera va adaptar aquesta música per convertir-la definitivament en sardana independent el mateix 1907. La primera versió amb lletra que se'n conserva és l'enregistrament d'Emili Vendrell datat l'any 1918. de l'Escala.

la cobla volta el món! porta la sardana a París

El Casal de Catalunya a París organitza per al diumenge 15 de maig una ballada de sardanes a les 15:00 h. al Parc de Luxemburg. La cobla que hi prendrà part serà la Cobla Volta Món!

En el marc del pont de la 2a Pasqua, que enguany és festa tota Catalunya perquè la Diada cau en diumenge, la cobla ha proposat a aquesta entitat l'organització d'una ballada de sardanes a París. El repertori musical per a aquesta ballada constarà de 9 sardanes. S'hi combinaran sardanes clàssiques i d'altres de compositors contemporanis.

La Cobla Volta Món! és una formació específica per a activitats concretes. La gestionen els músics Dani Navarro, Xavi Piñol i Isaac Vilanova. Els integrants d'aquesta vegada seran, com a flabiol i tamborí, Maria Mercè Navarro; com a tibles, Xavi Piñol i Marc Codina; com a tenores, Isaac Vilanova i Albert Genís; com a trompetes, Marc Solanelles i Ferran Cañas; com a trombó, Aleix Herraiz; com a fiscorns, Miquel Castro i Pablo Puyuelo i com a contrabaix, Oriol Roca.

L'agència de viatges Fent Camí facilita el viatge. S'hi pot contactar-hi a través de la web www.fentcami.cat o demanar més informació d'aquesta activitat al correu lacoblavoltamon@hotmail.com.