Músics i companys van voler fer costat a Antoni Mas en la seva estrena com a escriptor i van omplir ahir la sala d'actes de la demarcació gironina del Col·legi de Periodistes, en la presentació d'una idea que no només s'ha convertit en un llibre, sinó que a més ha donat peu a una col·lecció de llibres.

El llibre Històries de músics enceta la nova col·lecció «El Caliu de la Memòria» (Editorial Gavarres) amb seixanta relats firmats pel director de cobla i compositor de sardanes Antoni Mas, que ret homenatge així a la gran família dels músics i de les orquestres, posant per escrit un munt d'anècdotes que reflecteixen l'essència d'un ofici que s'ha transformat molt.

Els músics d'avui treballen contractats, poden arribar poc abans de l'actuació per fer les proves de so, tocar i tornar tot seguit a casa.

Però no fa gaires anys, abans de la popularització de l'automòbil dels anys 1960, ser músic volia dir viure, menjar, dormir i festejar amb la gent dels pobles.

Aquest relligat d'Històries de músics parla precisament de dos móns que l'autor coneix bé perquè ha transitat de l'un a l'atre.

«Vaig començar a fer de músic als anys 60 i he pogut conèixer les dues generacions de músics, va explicar durant la presentació Antoni Mas, i va evocar algunes facècies de quan els músics s'havien de desplaçar en autocars i trigaven vuit hores de Girona a Lleida.

«Convivíem més entre nosaltres que amb la pròpia família. Aquesta convivència ens facilitava de xerrar i explicar-nos aquestes històries. En Bèlio i en Fonso eren grans contadors d'unes anècdotes que s'anaven repetint i s'anaven enriquint segons la imaginació de qui les contava», va assenyalar Mas.

Una selecció de seixanta d'aquestes anècdotes són les que ha posat en negre sobre blanc en un llibre il·lustrat amb reveladores fotografies de l'època. Tot plegat amb la intenció d'evitar que aquestes històries es perdin per sempre.

«M'he adonat que el que explico és, al cap i a la fi, una forma de vida que ja no existeix, la vida a les fondes sense aigua corrent, els viatges en autobús...». «Ara els músics no tenen tant contacte entre ells i aquestes anècdotes s'han anat deixant d'explicar. Els músics avui també ocupen les sobretaules pendents cadascun del seu mòbil i la seva xarxa social».

Un llibre que no deixa de ser un homenatge a tota la gent que «en uns moments difícils» va tirar endavant «la professió més admirada del món i, alhora, la menys reconeguda», va lamentar Mas, que considera el de músic és un ofici que estava a anys llum dels advocats i dels metges, i fins i tot dels paletes i dels fusters, «ja que ens pagaven en negre per estalviar-se la seguretat social».

Una reveladora facècia que il·lustra com l'imaginari col·lectiu él'ofici de músic es va produir a Lleida en l'època de les majories absolutes del president Jordi Pujol, que va assistir a aquell acte de marcat to catalanista. L'actuació va agradar tant al polític que va voler saludar els músics després del concert: «Ho fa vostè molt bé» -va dir Pujol a Mas-, «s'ho ha rumiat mai de dedicar-se plenament a la música?». «Senyor President, en la meva vida no he fet res més!», va respondre el músic.

A la presentació d'ahir també hi van participar Joan Ventura, president a Girona del Col·legi de Periodistes, i Àngel Madrià, editor d'Editorial Gavarres.

Madrià va assegurar que Antoni Mas fa trenta anys que recull aquestes històries i que, posades per escrit, han donat lloc a unes pàgines «molt amenes de llegir».

Antoni Mas ha estat director de les cobles La Caravana, Marina, Maravella i Selvatana. Ha presidit el Sindicat de Músics de Girona i la Societat Cooperativa Músics de Catalunya. Entre altres càrrecs, ha estat fundador i gerent del Grup de Gestió MusiCat. Forma part del Consell Directiu de la Sociedad de Artistas de España (AIE).