En aquest diumenge conegut com el del Bon Pastor, sempre penso en els capellans, els nostres preveres, els que hi tenim avui i els qui ens han batejat, repartit l'Eucaristia, perdonat, acompanyat en tants moments de la vida, ensenyat, estimat, conduït, escoltat... donant tota la seva vida per les persones que l'Església els ho ha encomanat.
Ho he explicat diverses vegades, però com que cal repetir, comento novament un fet que durant tota la vida he recordat, i més ara, quan he de fer nomenaments o he de presidir els funerals d'un capellà.
Quan jo era escolà, aquest diumenge quart de Pasqua, després de Missa, veia que entraven a la sagristia molta gent del meu poble i felicitaven el mossèn: «Gràcies per ser el nostre rector. Felicitats i per molts anys. Al seu costat, ?senyor rector...». Jo trobava estrany que precisament aquel diumenge la gent que cada dia es trobaven amb el mossèn, i que en algun moment fins i tot el criticaven, s'haguessin tornat tan amables. Per això vaig preguntar al mossèn si era el seu sant o el seu aniversari de naixement, o què celebrava. Em va respondre que era el diumenge del Bon Pastor. Per això en moltes parròquies agraeixen al rector que sigui el seu pastor, a semblança de Jesucrist, el Bon Pastor. I em va explicar l'Evangeli d'aquell diumenge. Per als qui no tenen 60 anys o més, cal dir que l'evangeli i la Missa se clebraven en llatí, i jo no hi entenia res, però sí que m'adonava de quan el mossèn estava content, quan s'enfadava, quan el vei aresar, quan ens portava d'excursió, quan ens ensenyava el catecisme, quan l'acompanyava a portar la comunió als malalts. També quan anàvem al cementiri en un enterrament i parlava en veu alta o cantava coses que jo no entenia. Jo, escolà entremaliat, vaig anar amb els altres a comprar amb pocs diners -en aquell temps no en teníem- un tall de coca de forner i la regalàrem al senyor rector perquè era el nostre pastor.
Avui, quart diumenge de Pasqua, és molt important que preguem pels nostres rectors, pels qui han regit la nostra parròquia i no els hem conegut i pels qui ara en són els pastors. I seria molt bonic que per uns moments els donéssim les gràcies per la seva vida i pel seu servei[...]» (extret del Full Parroquial d'aquesta setmana)
