Fou dilluns passat. Els Bisbes de Catalunya havien anunciat una trobada a Vic per conmemorar el centenari de la mort del Bisbe Torras i Bages. Tècnicament, segons l'estil de la Sagrada Congregació de la Causa dels Sants, se li diu Venerable. Previ un estudi molt seriós de la seva vida, s'ha declarat que havia practicat les virtuts en grau heroic. És un presa de posició de la Santa Seu, definitiva, espiritual. Torras i Bages no és simplement un Bisbe savi i bo. És un «heroi». La constància, la perfecció, la universalitat de la seva perfecció en els vessants de la seva existència, l'havien fet un «heroi».
Una plenitud humana i divina de les seves virtuds. Les coses bones són al mateix temps maques. La bellesa i el bé convergeixen. La personalitat de Torras i Bages té uns trets que provoquen veneració. Aquest dilluns passat, mes de cinc-cents capellans de tot Catalunya van fer dues coses: immergir-se novament en el seu coneixement del Bisbe Torras i plantejar-se, amb naturalitat, el tema personal de la pròpia fidelitat sacerdotal. Més de cinc-cents sacerdots ens vam poder emmirallar amb el tema capdal de la nostra fidelitat. El missatge del Cardenal Stella, amb un to discret però clar, amb molta convicció interior, va ser un clam de l'ànima per posar el cap i el cor en el pensament i l'exemple del Papa Francesc. Ens va preguntar en certa manera què n'hem fet de l'exercici del sagrament de la misericòrdia que és el sagrament de la reconciliació. No podem deixar rovellar la misericòrdia. L'espectacle informatiu de l'Atlanta va ser simple, senzill, natural, profund, decisori, espiritualment provocatiu. Personalment, crec que d'ara endavant no podem interpretar el pensament del bisbe Torras i Bages amb objectivitat si no tenim en compte que quan actua i quan escriu ho fa desde una perspectiva de fe. La raó, forma part, també, del seu pensament.
