Més de 60 anys després de la mort del matemàtic britànic Alan Turing (1912-1954), el servei secret del Regne Unit va demanar ahir disculpes per la persecució a la qual van ser sotmesos ell i altres homosexuals. El director del centre d'escoltes britànic (GCHQ), Robert Hannigan, va admetre que Turing va rebre un tracte "horrible" i que aquesta actitud va persistir durant dècades en l'espionatge del Regne Unit, que va vetar la contractació de persones homosexuals fins al 1990.

Hannigan va sostenir que un antic agent que va ser apartat del servei en la dècada de 1960, al qual va identificar com "Ian", li ha demanat una disculpa pública pel dany causat als gais. "Estic content de poder fer-ho i expressar fins a quin punt lamento que ell i tants altres fossin tractats d'aquesta manera, fins que en els anys noranta aquesta política finalment va canviar", va expressar el cap de l'espionatge digital al Regne Unit en un acte a Londres.

"El fet que fos una pràctica comuna durant dècades reflecteix la intolerància d'aquells temps i les pressions de la guerra freda, però això no fa que fos menys equivocada i hem de disculpar-nos per això", va argumentar. Hannigan va subratllar que els serveis secrets "no van aprendre la lliçó".

El matemàtic, conegut com un dels pares de la computació moderna, va col·laborar amb la intel·ligència britànica per trencar el codi de la màquina Enigma dels nazis, el que va contribuir a la victòria en la Segona Guerra Mundial. Malgrat aquest treball, Turing va ser perseguit pels serveis secrets i condemnat a la castració química el 1952 per la seva relació amb un altre home. Dos anys després, es va suïcidar mossegant una poma enverinada amb cianur.