Qui havia de dir que rere aquell jove introvertit que fa uns anys va abandonar la seva Tordera natal per instal·lar-se a Girona a estudiar, i que ha acabat assumint la coordinació de la sala de cinema Truffaut, hi havia un observador sagaç que, a poc a poc, en paral·lel a l'activitat professional, ha anat constituint un univers literari a partir de la seva efervescent vida interior.

Amb la pell de ningú és la nova novel·la de Carles Ribas, una obra ambientada a la Girona del present que, com els fruits d'altres escriptors de la nova onada -Vicenç Pagès, Toni Sala, Ponç Puigdevall o Pep Prieto-, aprofundeix en les contradiccions de la coneguda com a generació perduda, la que s'ha trobat enfangada en la modernitat líquida que ha definit Zigmunt Bauman, la dels fills que saben que no prosperaran econòmicament més que els pares, i que descobreixen un present molt diferent de l'existència idíl·lica que somniaven.

La ciutat de Girona, descrita amb detalls, no és un protagonista més de la novel·la, sinó un simple escenari de fons, amb el seu Barri Vell, campus universitaris, places, bars i carrers, l'espai natural on entaula relació una colla que veurem transitar de l'adolescència a la maduresa, tot plegat a través dels ulls de l'Anna.

Filla d'un matrimoni benestant que ha caigut en la rutina i el tedi, l'Anna assisteix a la separació dels seus pares mentre experimenta els primers flirtejos i dubta entre estudiar Lletres o estudiar Dret, fer-ho a Girona o a Barcelona.

Els matins de ressaca i vòmit no són un accident, sinó habituals després de les nits d'excessos etílics per a una generació que, com en el cas de l'Anna, té un pare fort que paga la pensió de la ja exdona i un pis nou a cop de telonari a la seva filla quan aquesta, després d'un llarg periple de màsters i cursos de postgrau per l'Europa civilitzada, decideix casar-se amb el llibreter Enric.

La vida de l'Anna, l'Enric, en Sergi, la Laura i altres personatges col·laterals girarà entorn de les fidelitats i infidelitats. Mentre l'Enric desitja per damunt de tot una vida fàcil, l'Anna vol deslligar-se del pes de la família, i la Laura assolir la independència econòmica i vital sense morir en l'intent.

Carles Ribas s'afegeix amb Amb la pell de ningú a una generació d'escriptors que narren aspectes del trencament definitiu de les relacions humanes familiars tradicionals en una societat on les coses han canviat i ha deixat de ser sòlides per passar a ser mutables.

Els homes i les dones avancen improvisant en les seves relacions sentimentals, experimentant amb la pròpia vida, sense defugir l'imperatiu biològic de la procreació i el compliment de la jornada laboral en un entorn cada vegada més precaritzat.

"Parlaven amargament de titulacions i màsters inútils i de feines mal pagades, de separacions i inestablitats sentimentals, de projectes que es quedaren en no res per manca de compromís", podem llegir en un tast del llibre.

Marcats per un permanent sentiment de culpa, els personatges de Carles Ribas es debaten entre l'abisme i la consolidació d'un projecte estable de vida que se'ls escapa de les mans, com correspon a la societat líquida moderna.

L'entrega apassionada al món de l'art i la creació pot ser una sortida amb un missatge final esperançador, si bé no deixa de ser una salvació individual.

Carles Ribas és crític de cinema del Diari de Girona. La novel·la es presentarà demà dimarts, a la Llibreria 22 de Girona.