La cadira de rodes del futur estarà guiada pel pensament i les emocions de l'ésser humà, que no s'haurà de moure ni un dit per desplaçar-se, segons el prototip dissenyat per un grup d'especialistes russos en robòtica. «Hem creat un mecanisme capaç de llegir el que la persona pensa i on vol anar, no on diu o on assenyala la seva mà, sinó on realment vol anar», assegura Gleb Urvánov, científic l'Institut d'Enginyeria i Física de Moscou (MiFi).

La cadira intel·ligent que han dissenyat aquests enginyers russos s'adapta com un guant a les característiques de l'usuari, a imatge i semblança a la que utilitza des de fa dos anys el científic britànic Stephen Hawking. En el cas d'aquest model motoritzat, no cal ser un geni de la física com l'autor de la teoria del Big Bang per utilitzar-la, però sí que requereix un període d'instrucció, ja que el moviment no depèn de la força dels braços (palanca de comandament electrònica o joystick), sinó del cervell del seu usuari.

Ni tan sols la pitjor de les esclerosis és un obstacle, ja que el sistema rus se serveix dels impulsos elèctrics nerviosos, els músculs de la cara (tics, parpelleig i altres moviments oculars), l'estat emocional i la veu humana. Per a això, el conductor de la cadira ha de fer arribar al seu cap una interfície interactiva amb forma de casc que s'enganxarà amb unes ventoses i que captarà els senyals enviats pel cervell, que es traduiran en moviment.

Urvánov defineix la interfície o sensor com «un dispositiu sense fils que és capaç d'efectuar una cosa molt semblant a un electroencefalograma». «Podem gravar la mímica de la cara o la direcció que marca la seva mirada sense necessitar una càmera davant dels seus ulls», apunta el mateix científic.