Una època de fred que va reduir l'agricultura de l'Imperi Romà. Un volcà que va desequilibrar la cultura Maya. Sequeres que van causar revoltes a la Irlanda medieval. Diversos estudis científics presentats ahir a Viena recorden l'impacte i l'amenaça que suposa el canvi climàtic per a la societat. Les investigacions, exposades durant l'assemblea anual de la Unió Europea de Geociències que se celebra aquesta setmana, es refereixen a causes i èpoques diferents, però coincideixen en el brutal impacte que el canvi climàtic ha tingut en la civilització humana des de l'Antiguitat fins al present.

«Entendre clarament com la sequera va impactar en les societats humanes en el passat mai ha estat més important, particularment a la llum de l'actual interferència humana en el sistema climàtic global», va advertir en la seva presentació Francis Ludlow, del Trinity College de Dublín. Tot i que el canvi climàtic del passat es va deure a causes naturals i l'actual, segons tots els estudis, apunta a l'acció humana, la humanitat s'enfronta als mateixos desafiaments.

Aquest historiador ha liderat l'equip que ha realitzat un estudi on s'han combinat l'anàlisi dels anells d'arbres, on es poden llegir canvis en la temperatura i les precipitacions, amb textos històrics, per comprovar la relació entre períodes de sequera i explosions de violència i tensió a la societat irlandesa de l'edat mitjana. Ludlow diu haver trobat vincles recurrents entre registres històrics d'episodis de violència, com la batalla de Clontarf el 1014, i moments d'intensa sequera que van provocar epidèmies, fam i moviments de població que buscava aliments.

Cal estar preparats

Per Ludlow, és difícil saber com un esdeveniment natural extrem afectaria avui dia la societat, perquè el món actualment està molt globalitzat i connectat a través de la tecnologia. «Hauríem d'estar preparats per a esdeveniments inesperats. Hem tingut experiències en erupcions de volcans en els últims dos-cents anys, però no sabem com reaccionaria exactament la societat d'avui en dia davant de fenòmens extrems», va declarar.

L'expert creu que hi ha mecanismes per enfrontar-se a impactes sobtats, tot i que indica que és més difícil entendre l'impacte en la societat quan es tracta de canvis a llarg termini. A més, opina que la capacitat d'adaptació té molt a veure si a la societat hi ha ja una inestabilitat prèvia o conflictes o del tipus de Govern. Encara més enrere en el temps, entre els anys 536 i 540, dues erupcions volcàniques de gran magnitud en molt poc espai de temps van provocar probablement l'època més freda dels últims 2.000 anys.

Aquesta és la teoria del doctor Matthew Toohey i diversos col·legues a Alemanya i Noruega, que han creuat textos de l'època sobre una «misteriós núvol» que va cobrir Europa durant mesos amb l'anàlisi de dipòsits d'aerosols en mostres de gel i altres paràmetres. Amb l'ús de models climàtics, els científics van calcular l'extensió i l'impacte d'aquesta activitat volcànica per concloure que la radiació solar va quedar reduïda durant diversos anys en l'hemisferi nord, provocant una caiguda mitjana de temperatura de dos graus centígrads.

Una d'aquestes erupcions hauria estat la d'un volcà situat a l'actual Mèxic, que hauria causat el declivi temporal de la civilització Maya, segons un altre estudi presentat a la trobada de Viena.