Una llegenda al piano

Vladimir Azhkenazi (piano), Vovka Ashkenazi (piano). Lloc: Sala Montsalvatge, Auditori de Girona. 24 d'abril. Obres: M. Glinka: Vals; B. Smetana: El Moldava; M. Ravel: Rapsòdia espanyola; S. Rachmaninov: Danses simfòniques op. 45

ladimir Ashkenazi és un dels millors pianistes del món, amb una trajectòria musical extraordinària. Avui és un dels grans mestres de la vella guàrdia que als seus 79 anys manté un toc de pianista de talla.Tot i que hauria estat molt millor escoltar-lo en solitari amb un programa per a piano sol no deixa de ser interessant aquest format amb dos pianos. Vladimir va portar la veu cantant en tot el recital i el seu fill, Vovka, va ser un molt bon acompanyant. Es notava el grau de subtilitat i el control sobirà al teclat del pare, que va estar molt concentrat seguint la partitura, segurament perquè el duo de pianos no és massa habitual.

Amb el Vals de Glinka es buscava una entrada lleugera i amable que va funcionar prou bé tot i que les bondats d'aquesta pàgina no s'acosten al que s'esperaria per les grans possibilitats tècniques d'un duo com aquest.Aquest entrant donaria pas a un Moldava molt ben perfilat però sense gaire ímpetu. L'equilibri era molt bo però semblava més que el capteniment per seguir al peu de la lletra la partitura els treia l'energia fer revitalitzar una peça tan brillant com aquesta.El millor de tot va ser sense cap dubte la Rapsòdia espanyola, que va sonar d'una forma admirable recreant les atmosferes d'una pàgina miraculosa. Malgrat les possibilitats de gran lluïment que ofereixen sempre les Danses simfòniques op. 45, els Ashkenazi van optar per una línia de gran puresa amb un control molt bo de les dinàmiques sense cap tipus d'excés. Es va trobar a faltar més dosis de virtuosisme i segurament haurien millorat molt la seva actuació amb uns bisos més engrescadors per al gran públic.