És de la generació d'homes que a finals dels 80 van expressar rebel·lia posant-se una arracada a l'orella. És pare de dos fills i encara la llueix. Nascut el 1968 a Calella, pertany a la gent del Maresme que mira cap a Girona. Va estudiar Filologia a la UdG i del 1992 al 2015 va ser cap del Servei de Publicacions de la UdG. Ha fet d'actor puntualment en sèries de TV3 i en obres de teatre. També escriu teatre. L'any passat es va presentar per CDC a l'alcaldia de Tortellà, on ara resideix i és regidor a l'oposició. Nomenat pel conseller Santi Vila, ocupa la direcció dels Serveis Territorials de Cultura a Girona. Creu en el procés sobiranista i sosté que Catalunya estaria més ben administrada si s'administrés ella mateixa. Afirma que vivim un moment fundacional, un moment de definició de polítiques i equipaments culturals amb els ulls posats a trenta anys vista.

Què pot fer el director dels Serveis Territorials de Cultura a Girona per no dependre excessivament de Barcelona?

Quan vaig acceptar el càrrec, vam coincidir amb el conseller Santi Vila que els Serveis Territorials han de fer una feina de representació i coordinar les polítiques del Departament de Cultura. Em sento còmode a l'hora d'impulsar i coordinar el que es fa des del Departament i tampoc aspiro a fer unes polítiques al marge. A més, Santi Vila ha proposat que els directors territorials passem a formar part de les reunions quinzenals del Consell de Direcció del Departament, de manera que tenim informació de primera mà.

Quin és el projecte de Francesc Ten per millorar la vida de l'amplíssim i divers món cultural?

No són iniciatives de Francesc Ten, però hi ha moltes coses. Per exemple, Girona tindrà un bon paper en els actes del centenari del naixement del fotoperiodista i cartellista Carles Fontserè. Amb el suport de la Diputació de Girona, aquests Serveis Territorials coordinaran l'edició d'un llibre i també hi haurà un documental, una exposició sobre cartells i altres iniciatives per posar Fontserè al lloc que li correspon. Ja s'ha iniciat la digitalització de la part fotogràfica de l'arxiu Fontserè.

En què més pensa?

En algunes coses que particularitzin culturalment les comarques gironines. La meva feina serà ajudar a fer fluïdes les converses amb la conselleria de Cultura. Per exemple, el festival Sismògraf d'Olot ha fet una feina molt ben feta durant anys i ara en veu els fruits. És un festival dels que anomenem estratègics. Figueres té un festival del Circ que funciona bé i s'està parlant d'un Museu del Circ. Haurem de treballar per acompanyar aquests projectes. I també a Figueres, la musealització de la casa natal de Dalí.

Altres projectes?

La Fira de la Màgia de Torroella de Montgrí. S'ha de veure si pot quallar com la fira del sector a nivell de Catalunya. També està treballant molt bé l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols amb el projecte del nou museu Thyssen al monestir. És important el fet que l'alcalde veu viable el finançament a partir de l'anomenat llegat Anlló. A Girona, Temporada Alta ha fet 25 anys i necessita potser retocar el model de relació amb l'administració.

Què cal modificar de Temporada Alta?

En el model de relació del festival amb l'administració hi ha de participar més directament la Generalitat, de manera que es restin tensió al paper que fins ara ha fet l'Ajuntament.

El mapa de biblioteques està molt complet però hi ha pendent La Bisbal i Vilafant, no?

La Bisbal tindran tot el nostre suport al moment que se solucioni a nivell municipal el litigi urbanístic amb un propietari que té bloquejada l'obra. Vilafant és l'única població de més de 5.000 habitants que no té biblioteca, però s'haurà de mirar Figueres i Vilafant com un tot i fer el que els tècnics en diuen una biblioteca de proximitat. I caldrà posar al dia la biblioteca de Banyoles, que està en un primer pis i li ha passat el temps.

Vostè, que ha actuat a les sèries Ventdelplà i El Cor de la Ciutat (TV3), què pensa que la ciutat de Girona perdoni les taxes i cedeixi tota mena de serveis gratuïts a la lucrativa gran productora nordamericana HBO per filmar Joc de trons, quan els altres, sobretot els petits, han de pagar sempre?

No sé si els petits han de pagar sempre. S'eximeixen les taxes quan es fa promoció de la ciutat. També els petits. El retorn que està aconseguint Girona per Joc de trons, si és que se'ls va eximir per promoció de la ciutat, jo diria que ha quedat bastant compensat. Sembla ser que Girona sortirà a vuit capítols i l'impacte en titulars de premsa i televisió és considerable. Jo no ho criticaria.

Vostè, que ha escrit teatre i actuat a obres de teatre com La porta del mur (H.G. Wells) o Sonets de Shakespeare a l'escenari (dirigit per Xicu Masó), es manté actiu com a creador?

Mentalment no he llençat la tovallola i no descarto recuperar l'escriptura i la interpretació. El que no deixo de fer és aprendre poemes de memòria. Més que fer d'actor, m'agrada recitar poesia.

L'últim?

Súnion. 'T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria'... [recita el poema de Carles Riba].

Vostè, que ha estat 23 anys (1992-2015) cap i director del Servei de Publicacions de la UdG, no troba a faltar més interacció entre la Universitat i la ciutat?

Sobre això hi he pensat bastant. Jo sóc aquí gràcies a la UdG, perquè un no pot ser director dels Serveis Territorials si no és funcionari. Vaig accedir a la funció pública en les primeres oposicions de carrera de la UdG. I me l'estimo. La UdG és molt complexa, hi ha estudiants de 18 a 25 anys i d'estudis que no tenen res a veure els uns amb els altres. Tractar tota aquesta diversitat demanant que interactuin amb la ciutat com un tot és com demanar que interactuin els cambrers. Un no pot esperar, quan programa un acte, que els estudiants seran el públic captiu per naturalesa.

L'inquieta que Girona o la Figueres del Museu Dalí es converteixin en una mena de parcs temàtics al servei del negoci del turisme?

Una reflexió: el turisme, com la universitat, és de gestió complexa. Com l'asfalt, quan arriba, el turisme és difícil que se'n vagi. Jo vaig néixer a Calella del Maresme. S'ha de vigilar molt i s'han d'implantar mesures correctores perquè no es crein ciutats o espais només turistificats. Les mesures correctores han de ser moltes i han de ser persistents.

Un turisme que entra terra endins perquè ja és cultural, no només de sol i platja...

El turisme cultural és molt important perquè empeny les indústries culturals de reactivació del territori. Però, al marge del turisme, la cultura per si sola és molt important quan té incidència en la vida de les persones. Quan un poema, un escrit, una pel·lícula et fa més savi i t'ajuda a entendre més bé el món. L'objectiu per a mi és que la cultura sigui una eina de transformació social i de cohesió social, i millor si això ineluctablement aporta la reactivació econòmica del territori. Jo ho veig així i a més m'il·lusiona.

Vostè es va presentar a l'alcaldia de Tortellà i no va sortir. Tornarà a presentar-se, quin recorregut polític veu a la seva vida?

No m'ho he plantejat. Sóc regidor a l'oposició amb CiU Avancem. No sóc militant del partit. Penso que Convergència ho està fent bé, m'interessa el debat ideològic que està fent.

Mas o Puigdemont?

Els dos per a mi han sigut claus en el moment que vivim. Són dos líders amb molt magnetisme.

Condiciona el seu mandat una legislatura que pot ser curta i té com a principal objectiu avançar en el procés sobiranista?

Treballo i no hi penso. No sé quant temps seré aquí.