El Museu Memorial de l'Exili (MUME) de la Jonquera va inaugurar dissabte l'exposició J'ai dessinée la guerre. La mirada de Françoise i Alfred Brauner, que proposa un retrat de les guerres en l'època contemporània a partir de dibuixos realitzats per infants que s'han trobat atrapats en aquests conflictes. La mostra és també un testimoni personal punyent de l'experiència dels infants en els contextos bèl·lics.
L'exposició es basa en el fons dels dibuixos fets per infants en temps de guerra que van recollir Françoise i Alfred Brauner en el decurs del segle XX, des de la Guerra Civil espanyola fins a Txètxènia, passant per la Segona Guerra Mundial, Vietnam, Algèria, Afganistan o Palestina.
Rose Duroux i Catherine Milkovitch Rious són les comissàries de l'exposició, que ha estat realitzada en el marc del programa de recerca de l'Agence National Pour la Recherche Enfance, Violence, Exil. Té el patrocini de la Unesco.
La mostra consta de diversos plafons on es reprodueixen uns quants dels dibuixos que havien recollit el matrimoni Brauner.
Tot i haver inicat la seva tasca en plena Guerra Civil, quan es trobaven a Catalunya enquadrats a les Brigades Internacionals, en el decurs de la seva vida també van aplegar documentació de dibuixos infantils referents a guerres anteriors (com ara la segona guerra dels Boers, de 1899 a 1902, o la Gran Guerra) i a conflictes derivats de l'expansionisme i violència nazis abans de la Segona Guerra Mundial, com les persecucions polítiques i ètniques a l'Alemanya de 1933 a 1939 o la invasió de Txecoslovàquia.
La Segona Guerra Mundial és també un dels conflictes més representants en la selecció de dibuixos. Així mateix, posteriorment també van aplegar dibuixos de països afectats per la guerra com Algèria, Guatemala, Vietnam, Cambodja, Sàhara occidental, Palestina, Líban, Afganistan, El Salvador, l'ex-Iusgoslàvia i Txetxènia. Es tracta, per tant, d'una selecció personal, molt significativa, però que presenta alguns buits i límits, ja que no atén tots els conflictes i violències del segle XX.
L'any 1938, van rebre d'una escola de Barcelona un paquets de dibuixos. No es tractava només d'infants catalans que anaven a escola, sinó també d'infants refugiats de la resta de l'Estat que havien viscut esdeveniments tràgics. Aquesta diferència es percep de manera clara en els dibuixos. És així que va sorgir la idea d'una experiència a gran escala: el recull de dibuixos de totes les escoles de Catalunya. Es tenien en compte tres temes: "la meva vida abans de la guerra"; "el que he vist de la guerra"; i "com veig la meva vida després de la guerra". Més endavant farien el mateix en molts dels conflictes bèl·lics que van assolar el segle XX. Els fons aplegaven documentació de més de 10.000 dibuixos.
Més endavant, el 1945, van participar en l'acollida de nens supervivents dels camps nazis. Més endavant van treballar en la recuperació dels nens discapacitats, privilegiant l'aspecte educatiu.
També es van especialitzar en l'autisme infantil. La recerca sobre els dibuixos de l'infant en la guerra s'inscriu en el seu esforç d'investigació, però també forma part de la seva voluntat per lluitar per la pau.
El matrimoni Brauner no s'entén per separat. Els Brauner són mundialment coneguts pels seus escrits sobre els infants deficients mentals amb discapacitats múltiples.
