malú allà on va emplena i Girona no va ser una excepció. Més de 5.000 incondicionals de la cantant madrilenya esperaven amb devoció l'espectacle Caos i les noves cançons, sí, però sobretot i especialment aquelles considerades "de sempre". No van faltar les clàssiques Blanco y negro, Aprendiz, TodaMe fui. No cal enganyar-nos. El públic vibra des del principi al final però allà on salta, crida, canta i balla és amb els temes més populars. Aquelles peces que, fins i tot abans que comencin les primeres notes, ja se sent una remor de fons generalitzada. I és que sembla que hi hagi una connexió especial entre Malú i els seus seguidors.

La cantant hi posa molt de la seva part. L'espectacle -és més això que un simple concert on les cançons ho fan tot per si soles - està estudiat al mil·límetre. Si d'una cosa no es pot acusar Malú és de no cuidar tots i cadascun dels detalls, des del primer minut i fins a l'últim. A Caos hi ha música, sí, la de sempre de Malú, la que funciona entre el seu públic i el que es pugui afegir de nou perquè ha conegut la cantant gràcies a la tele. Però també és il·luminació desbordant, imatges que es mouen en el gran escenari, pantalles gegants robotitzades que giren sobre si mateixes i es converteixen en focus i més focus, llum i més llum.

Un espectacle total en el qual tots els elements en conjunt ajuden a pair les dues hores i mitja de concert a aquells no iniciats. La resta, la majoria dels que dissabte a la nit eren al pavelló de Fontajau, en tenien prou amb Malú. En veure-la, sentir-la, observar-la moure's d'un costat a l'altre de l'escenari i cridar-li "guapa" cada trenta segons.

Un exemple d'això és l'habilitat de Malú les poques vegades que parla. Després de les dues primeres cançons, es va dirigir al públic per agrair la seva presència, dir que estava molt contenta de tornar a Girona i llançar un "voler és poder, vosaltres podeu". Algú va cridar: "Aquesta és de les nostres!". Es podria pensar que ho va dir per posar-se el públic a la butxaca, però la realitat és una altra; primer perquè no li calia perquè ja l'hi tenia abans de començar i segon perquè al final de l'espectacle va tornar a repetir el mateix missatge.

"Indepe" o no, comprensiva o no, la connexió entre ella i el públic és brutal. Els assistents volien dir-li "t'estimo", llençar globus blancs i negres a l'esperada Blanco y negro, jugar amb més globus vermells en forma de cor i ensenyar les pancartes que s'havien fet a casa. De fet es tracta d'això. La temàtica de les cançons és només aquesta, l'amor. És el que s'esperava i no va decebre. Tant és així que Malú va ser capaç d'empetitir un gran escenari amb tota la tecnologia possible fins a convertir-lo en un acústic de bar per a 5.000 assistents.

Així és Malú, amb una gran veu indiscutible. Així són els set músics que l'acompanyen (tres guitarres, un baix, un bateria, un teclat i una corista), que estan totalment a l'altura. I així són els tècnics, que hi posen la resta. Tot plegat un gran espectacle de rock, pop, imatge i so per a un concert a estones monòton.