Una autèntica festa del cinema es va viure ahir al vespre al Teatre de Blanes amb la projecció de la mítica pel·lícula La piel quemada (1966), en un homenatge al seu realitzador, Josep Maria Forn, l'home que amb més sensibilitat va saver transportar a la gran pantalla els efectes sobre els humans de l'explosió turística de la Costa Brava i el drama de la immigració que abandonava el sud espanyol cridada per la promesa de feina a la construcció i a l'hostaleria.

L'acte, al qual va participar el mateix Josep M. Forn, va ser organitzat per l'Ajuntament de Blanes amb el suport de l'Acadèmia del Cinema Català i la col·laboració de l'associació cultural blanenca La Focal. Isona Passola, presidenta de l'Acadèmia, també va participar a l'acte, que va comptar amb unes paraules enregistrades del president de la Generalitat, Carles ?Puigdemont.

Forn ha estat director i productor de més de 250 pel·lícules al llarg de la seva vida. Un grup del Casal de Joves Morralla Espai Creatiu, van protagonitzar una performance inspirada en la pel·lícula, rodada fa mig segle a Lloret de Mar i a Blanes.

Després de la projecció d'una còpia restaurada de La Piel Quemada es va obrir un debat sobre cinema i immigració, una temàtica que ja tocava el film amb sentit crític i que es considera que no ha perdut vigència.

Pells cremades

El film comença i acaba mostrant pells cremades per diferent causes: les que pateixen els turistes estrangers poc avesats al sol del sud d'Europa, i les dels qui van marxar de la seva terra i han hagut de treballar de valent per trobar un futur millor.

Inscrita en el neorealisme social, el seu protagonista, José, és un treballador andalús fart de passar gana i malviure en una casa miserable que, en l'Espanya dels anys 60, decideix emigrar a Catalunya, on trobarà feina en el turisme, en la construcció o en les fàbriques, i que tot i això no es podrà espolsar la sensació de ser un estrany.

Josep Maria Forn i Costa (Barcelona, 1928) va començar en la literatura, i el 1950 es va passar al cinema. El 1975 va fundar i presidir l'Institut del Cinema Català, des d'on va impulsar la producció de curtmetratges i noticiaris. És autor de Gaudí, El Coronel Macià, La Ciutat CremadaOcaña, retrato intermitente.