La manifestació de capellans a Barcelona

Enguany se celebren 50 anys de la protesta

07.05.2016 | 07:22
Una imatge dels capellans, a punt per sortir a manifestar-se.

«Al final del franquisme i anticipant-se a la democràcia, van ser nombrosos els sectors de l'Església Catalana, amb preveres, religiosos i laics, que van apostar decididament a favor d'un nou model d'Església, a la llum del Concili Vaticà II, i d'un trencament amb el nacionalcatolicisme, imperant sobretot en la jerarquia des de la mal anomenada "Cruzada"».

El 1966 va ser un any convuls i reivindicatiu al si de l'Església Catalana. Compromesos amb la renovació que va sortir del Concili Vaticà II i amb la lluita per la llibertat i la democràcia, molts preveres i religiosos catalans, en companyia de nombrosos laics, apostaren fermament per la renovació de l'Església i per la fi de l'aliança amb el nacionalcatolicisme. El mes de febrer d'aquell any va tenir lloc la campanya Volem bisbes catalans; el mes de març, la «Caputxinada», i l'11 de maig de 1966, fa 50 anys, va tenir lloc un fet insòlit: la manifestació d'un centenar llarg de capellans pels carrers de Barcelona.
La «Caputxinada» de març de 1966 portà a la comissaria de la Via Laietana alguns dels participants en aquesta tancada, que posteriorment quedaren en llibertat. Però després es va saber que els 13 delegats serien detinguts, com així va ser. El 6 de maig, Joaquim Boix, delegat d'estudiants de l'Escola d'Enginyers i militant comunista, va ser detingut i apallissat. Traslladat al Palau de Justícia, posteriorment va ser tancat a la presó Model de Barcelona. Va ser el seu advocat, Josep Solé Barberà, qui va convèncer la mare de Boix per tal que denunciés les tortures que havia sofert el seu fill. I va ser aquesta denúncia la que va propiciar que uns cent-trenta capellans, la majoria d'ells ensotanats, es manifestessin des de la catedral de Barcelona fins a la Prefactura Superior de Policia, a la Via Laietana, per entregar al comissari Creix una carta de protesta i en defensa dels drets humans.
La manifestació dels capellans va ser cruelment reprimida per la policia, que adreçava als capellans improperis com: «Curas comunistas estáis manipulados», i també: «Curas rojos a Moscú». Entre els capellans que van organitzar aquesta manifestació de protesta hi havia els mossens Josep Dalmau, Antoni Totosaus, Ricard Pedrals o el caputxí Jordi Llimona. Mossèn Josep Dalmau va qualificar aquesta acció de protesta com «una aventura en equip de Jordi Llimona, que arranca de la fe en Jesús de Natzaret».
La manifestació dels capellans d'ara fa cinquanta anys tingué com a conseqüència el judici, davant el temible Tribunal de Orden Público (TOP), d'alguns d'aquests capellans. En aquest judici, que va tenir lloc el 22 de febrer de 1969, els preveres Antoni Totosaus, Jordi Llimona, Ricard Pedrals i Josep Dalmau van ser acusats d'haver organitzat aquesta protesta.
Mossèn Josep Dalmau, en les seves memòries, Josep Dalmau. Un capellà rebel, un sacerdot lliure. Memòries 1926-1969, detalla el judici i les paraules que el P. Jordi Llimona pronuncià, i on justificà aquell acte, pel fet que qualsevol capellà estava en el seu dret «a no tan sols defensar l'ordre sobrenatural, sinó que pel seu ofici ha de defensar i promoure l'ordre ètic». I el P. Llimona afegí encara: «El capellà té el deure de posar-se al costat de l'orde ètic, encara que per això hagi de contraposar-se a l'ordre legal i canònic, i encara que per això corri el risc de ser mal interpretat i d'enfrontar-se a dificultats».
Perquè el capellà, continuà el P. Llimona, ha de ser «defensor de la persona humana i dels febles», i per això «ha de prendre una actitud tolerant, de convivència i de pau. Això és», conclogué el P. Jordi Llimona, «el que desitjo per al nostre país i per al món».
Al final del franquisme i anticipant-se a la democràcia, van ser nombrosos els sectors de l'Església Catalana, amb preveres, religiosos i laics, que van apostar decididament a favor d'un nou model d'Església, a la llum del Concili Vaticà II, i d'un trencament amb el nacionalcatolicisme, imperant sobretot en la jerarquia des de la mal anomenada «Cruzada».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Estrelles Michelin 2017

Millors gorgues de Girona

Tots els restaurants amb estrella Michelin 2017

La Guia Michelin 2017 serà presentada aquest dimecres al Mas Marroch de Girona. Hi assistiran tots els cuiners de restaurants amb dues i tres estrelles Michelin


Notes de tall 2017

Notes de tall 2017

Consulta el llistat de totes les notes d'accés a les carreres de les universitats catalanes. 

 

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona

 
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema