Artista polifacètic i exponent del pas al Modernisme, Santiago Rusiñol va plasmar tant en pintures com escrits l'empremta que les terres gironines van deixar a la seva obra. Ara, el Museu d'Art de Girona li dedica una exposició centrada en aquest vincle, la més gran que s'ha fet de l'artista a la ciutat. S'hi apleguen cap a una cinquantena de quadres -alguns, de gran format-, dibuixos, escrits i fotografies que ressegueixen els indrets que van inspirar Rusiñol.

Santiago Rusiñol en terres gironines compta amb 340 metres quadrats d'exposició, amb 26 olis i 12 dibuixos, a més de correspondència i fotografies d'època, algunes d'elles de caràcter inèdit, que mostren els escenaris que van inspirar moltes de les obres de l'artista, com també diversos moments quotidians de les seves estades a les comarques gironines.

Ripoll, Olot, Puigcerdà, i sobretot Girona i Arbúcies van ser els indrets gironins més freqüentats per l'artista, si bé no els únics. Els seus paisatges i racons van ser pintats en un bon nombre de quadres i descrits en diferents articles i relats publicats en la premsa del moment. En tots aquests indrets, on va fer estades, Rusiñol hi va deixar la petja del seu tarannà afable i hi va saber travar amistats que perduren en la memòria i en l'anecdotari popular.

"Des del primer cop que va exposar, el 1878 per les fires de Girona, fins un any abans de morir, quan al 1830 pintava a Arbúcies, l'obra de Rusiñol a les terres gironines és un reflex de la seva trajectòria", va explicar ahir una de les dues comissàries de l'exposició, Mita Casacuberta.

Des de la vida i els paisatges d'Olot (plasmats en una trentena de teles de l'artista) fins als característics jardins que caracteritzen la seva pintura, Rusiñol evoluciona i fa que les terres gironines en siguin testimonis. "Tornant de París, per exemple, es va establir un temps a Puigcerdà; a partir d'aquell moment, se centra en interiors, que podrien ser típicament parisencs", va afegir la comissària.

A la mostra no hi falta, tampoc, la Girona de pedra (com el mateix Rusiñol la va batejar). Les vistes característiques de la Catedral, Sant Pere de Galligants, Sant Fèlix o els patis senyorials. Olis sobre teles que l'artista va pintar durant les seves estades a la ciutat -intermitents però ininterrompudes- que s'estenen entre el 1911 i el 1929.

Retalls de premsa

El recorregut per les sales s'intercala amb un recull de premsa i hemeroteca original amb títols com La Vanguardia, l'Esquetlla de la Torratxa, on Rusiñol publicava periòdicament les seves cròniques, entre elles els relats de les seves anades i vingudes a indrets gironins. Així mateix, es presenten una selecció dels textos més destacats de l'escriptor que fan referència als paisatges gironins, entre ells i com a exemple la Girona de pedra, un detallat itinerari per la ciutat, des de l'estació fins al cim de la Girona monumental, en què defensa la conservació de la ciutat històrica enfront del perill de transformació que l'incipient progrés estava provocant.

L'interès de la crítica i de la premsa artística per l'obra de Santiago Rusiñol també queda pal·lès amb exemplars de publicacions de l'època com La Il·lustració CatalanaLa lustración Artística entre d'altres, reproduint molts dels seus jardins, especialment els pintats a Girona, que són l'exemple de la fama de l'artista ja en vida.

Una mostra rellevant d'aquesta fama i reconeixement cap a la figura de Rusiñol n'és l'homenatge que la ciutat de Girona li va retre l'any 1926 i que es pot veure sols entrar a l'exposició: quatre minuts de pel·lícula que posen de manifest la importància del personatge i la significació que va tenir per la ciutat. No en va, les seves visites a la demarcació de Girona deixaren una petja en l'imaginari cultural i popular. Des de els cercles intel·lectuals -Bertrana, Oller, Miquel de Palol, Carles Rahola- li dedicaran escrits i records, fins a les anècdotes vinculades als tipus més populars com l'entranyable Pepet Gitano.

Fotografies inèdites

Una part a destacar de l'exposició, més enllà de les pintures i escrits de Rusiñol, és la mostra d'imatges, algunes inèdites, del pintor en diferents indrets gironins. Des d'unes fotografies datades de 1890, en què es veu un jove Rusiñol a Girona, a Banyoles o a Puigcerdà, recollides en l'Àlbum recordatori, també present en la mostra, fins a unes imatges inèdites de Girona, que segurament van sevir per inspirar els quadres que hi va pintar.

La mostra, produïda pel Departament de Cultura, ha estat comissariada per Mita Casacuberta i Vinyet Panyella, i ha comptat amb l'assessorament de Mercedes Palau-Ribes i amb més de 40 prestadors, entre particulars, museus, arxius i biblioteques.

El catàleg de l'exposició, que es presentarà el dissabte 11 de juny, compta amb textos de: J.M. Puigvert, Narcís Figueras, M. Lluïsa Faxedas, Vinyet Panyella, Jordi Falgàs, Mercedes Palau-Ribes, Mariàngela Vilallonga, Eva Vàzquez, Glòria Granell i Iolanda Vila. La publicació ressegueix les estades de Rusiñol i l'obra literària i artística de l'autor present a la mostra.

El conseller de Cultura, Santi Vila; l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas; el president de la Diputació, Pere Vila, i el bisbe Francesc Pardo van fer ahir el recorregut inaugural per les diferents sales de la mostra, que restarà oberta al públic fins al pròxim 1 de novembre.