«El pecat de l'Església va ser intentar amagar els abusos per mantenir una imatge»

Francesc està buscant nous camins per harmonitzar el gènere femení en l'església catòlica, que no ha estat prou valorat. Ara bé, tal com ha dit el Papa, això és l'inici d'un camí que ni ell mateix sap com es podrà formular. Però l'important no és si les dones podran casar o podran fer una altra cosa, sinó el fet que l'Església realitzi un examen de consciència sobre el paper de la dona. Al cap i a la fi, la dona és la que transmet la fe als nens. Als països cristians en temps del comunisme, o avui en dia a l'Orient Mitjà, si el cristianisme és viu i vital és gràcies a les mares i àvies. I evidentment l'Església encara ha de fer molts passos en a nivell social. De moment, el Papa ha llançat la idea i ara cal trobar la fórmula.

Francesc ha suposat una revolució de l'Església a nivell comunicatiu. És una cosa puntual per la seva personalitat o aquest estil ha arribat per quedar-se?

Per una banda, és una qüestió personal. Francesc és el mitjà i el missatge. La gent no es fixa tant en el que diu en els seus discursos i homilies com en la seva persona. Els seus gestos, les seves manifestacions d'afecte a la genÉ la gent veu en ell la frescor del cristianisme i això dóna vitalitat, esperança, il·lusió. No sabem qui vindrà després, però probablement no tindrà aquest carisma. Francesc, tanmateix, està obrint les portes de l'Església perquè entri l'aire, i això sí que quedarà. Ja no hi ha marxa enrere. Ja no és l'Església que des de dalt de tot pontifica i jutja les persones, sinó que l'Església ha de fer camí amb les persones i acompanyar-les. Això ha arribat per quedar-se.

Com veu la resposta que s'ha donat a tots els casos de denúncies d'abusos sexuals?

El problema de fons va ser una heretgia: el fet de dir que l'Església és perfecta i està feta d'homes sants. Això és mentida, ho sabem des de l'inici del cristianisme. Els primers cristians van tenir els seus pecats, i grans. Però hi havia la teoria que s'havia de protegir la institució; que s'havien de mantenir, per desgràcia, els pecats en secret. De pecats sempre n'hi haurà;?lamentablement això forma part de la naturalesa humana. Però el veritable pecat va ser intentar tapar-ho per mantenir una imatge de l'Església. Aquesta és l'arrel del problema, i només es pot solucionar amb transparència. Es diu que la humilitat s'aconsegueix amb humiliació, i l'Església ho ha après. Ara és més pobra, no té una imatge per defensar perquè ja l'ha perduda, però si realment es purifica es pot convertir en una Església més evangèlica, honesta i creïble. Pot tenir una credibilitat molt més gran amb totes aquelles persones que s'han sentit traïdes.

Diu que l'Església no té una imatge per defensar. És recuperable, aquesta degradació que viu socialment?

Jo crec que sí. Abans, l'Església tenia la temptació de jutjar, de posar-se per sobre la realitat social i de les persones i dir «aquest és bo i aquest és dolent». Això és anti-evangèlic. Ara, l'Església es pot posar en el camí de la humilitat, dient «jo sóc el primer pecador i camino amb tu per seguir Jesús».

Aporten alguna cosa, programes com «Quiero ser monja»?

Sí. Són iniciatives que poden resultar més o menys encertades, però són positives perquè parlen d'un replanteig de l'Església, que ja no et mira des de dalt sinó que accepta les regles del joc de la societat de la comunicació en què vivim. És millor una Església «accidentada», que cometi errors però que arrisqui, que no pas una església tancada en una Catedral i que se senti perfecta i visqui allunyada de les persones.

La Conferència Episcopal Espanyola té un problema d'imatge, perquè es veu com una institució retrògada i antiquada. Pot canviar?

Sí, jo crec que és un procés inexorable. Allà dins hi ha gent que té capacitat per canviar la situació, però hem de ser realistes. Vivim en un país que té molts anys d'història, i hi ha hagut ferides, condicionaments, prejudicisÉ i tot això ho estem heretant. Som fills de la nostra història, i això no ho pots resoldre d'un dia per l'altre. Els paradigmes culturals no es poden canviar de la nit al dia. Per tant, la Conferència Episcopal té una tradició però també té els reptes de la societat actual. A més, el Papa està mostrant el camí que vol per a l'Església a Espanya, i crec que hi ha persones que ho estan entenent. Caldran anys, però tinc esperança i crec que la situació canviarà.