A la celebració de l'Eucaristia del dia, després de la segona lectura, la litúrgia de l'Església ens proposa demanar la vinguda de l'Esperit Sant amb un himne o seqüència, que ens recorda la necessitat de l'Esperit i de la seva acció, i ens indica alguns dels seus efectes. És anomenat Pare dels pobres, i per això, com a pobres, li demanem els seus dons.

També és sol que il·lumina el cor, i consegüentment es desitja la seva llum divina, per ser il·luminats i, alhora, esdevenir llum per a tothom. Recordem les boniques i significatives imatges que ens descriu Jesús:?«Jo sóc la llum del món, perquè no camineu en les tenebres... vosaltres sou la sal i la llum».

És invocat com el qui consola, dolcíssim refrigeri, el que habita l'ànima. És a dir, és el qui consola i a qui acollim com a refrigeri dolcíssim. Si heu viscut l'experiència d'haver estat consolats en moments molt difícils de la vida, entendreu la importància que té contemplar-lo com el qui consola. S'agraeix tant una paraula de consol, una encaixada de mans, una abraçada, una presència silenciosa, unes lletres afectuoses en aquells moments que sembla que hàgim penetrat en els forats negres de la vida... L'Esperit ens consola en les nostres afliccions, fins i tot en aquelles que ningú no coneix.

És confort en els treballs, en les penes conhort, temperador en la calor.

El treball de cada dia desgasta, cansa, pot avorrir, i es necessiten incentius per no defallir. L'Esperit no és un incentiu més, sinó el qui conforta quan la feina afeixuga, quan esdevé molt estressant, sigui pel tipus de treball, sigui per la rutina, sigui per la quantitat o el neguit. Molts pensareu, en aquests moments, que tenir treball és una sort, i és veritat, i segur que la pena de no tenir treball és molt fonda per tot el que significa, fins i tot per a la pròpia dignitat i responsabilitat. En aquesta pena i tantes altres, l'Esperit ens conhorta, en el sentit de no deixar-nos ensorrar, de no considerar-nos inútils, sense dignitat i valor. Som molt més que el treball, malgrat que sigui tan necessari. Som molt més que els sentiments produïts per les diverses penes [...]»(extret del Full Parroquial).