Lluís XIV, el Rei Sol, el que va dir -o almenys se li atribueix- la frase «l'Estat sóc jo», i va completar-la afegint «Jo me'n vaig, però l'Estat quedarà per sempre». El que no va aconseguir després de molts anys de guerra destronar Felip V del tron espanyol, i va acabar firmant amb ell la pau al tractat d'Utrech (1713) i al tractat de Rastat (1714).

El rei que també va ser comte de Barcelona, i que va ostentar el tron francès durant 72 anys, en el regnat més llarg de la història de França i el rècord dels grans països d'Europa.

Ell i no cap altre és el protagonista de la nova pel·lícula del realitzador banyolí Albert Serra, La mort de Louis XIV, que aquest dijous presentarà, fora de competició, al festival de cinema més important d'Europa: Canes.

«Tot passa a la mateixa habitació, el rei està estirat al llit i no es pot quasi moure, va resolent els últims afers, sap que morirà, com ho sabem tots; ho sabem però no ho volem saber», va explicar ahir Albert Serra en una conversa telefònica.

Tràiler de «La Mort de Lluís XIV» d'Albert Serra

Viure el glamur

Serra ja s'ha instal·lat des de fa uns dies a la localitat de Canes, en la que s'ha convertit en una cita anual imprescindible per viure de primera mà el món del glamur dels artistes, directors i productors de cinema, i, sobretot, fer contactes.

Canes és la plataforma que va difondre en l'àmbit mundial la personalíssima obra d'un realitzador que els anys 2004 i 2006 va participar a la Quinzena de Realitzadors amb Honor de Caballería, sobre el Quixot, i El Cant dels ocells, sobre els Reis Mags de l'Orient.

En aquesta ocasió, Serra ha comptat amb el mític actor francès Jean-Pierre Léaud -actor fetitxe de François Truffraut-, que justament acaba de guanyar el Premi d'Honor del festival, per interpretar el paper del monarca jacent al llit. És l'agost de 1715 i el Rei Sol torna d'una cacera amb una petita gangrena a la cama que tindrà un desenllaç fatal.

Envoltat dels membres de la cort i dels metges, Lluís XIV s'enfronta a la mort mentre és constantment servit i observat.

«Té un poder absolut i ha d'afrontar la finitud del cos», comenta Albert Serra, que ha retratat la mort com «una representació davant els altres, però també com un enfrontament en la solitud de la intimitat».

Serra ha basat el guió en els diversos llibres de memòries i biografies sobre el monarca absolut i és «bastant fidedigne, amb petites llicències poètiques».

El que inicialment va ser un encàrrec del Museu Pompidou de París, una performance que s'havia de dur a terme fa 4 o 5 anys i no es va poder fer, s'ha convertit en un llargmetratge de ficció d'una hora i 45 minuts de durada.

Preguntat per quina idea espera que l'espectador extregui de la visualització de la seva nova pel·lícula, Albert Serra ha estat taxatiu: «No treballo amb idees, treballo amb imatges, que la gent s'emporti el que s'emporti».

Sobre la primera participació d'un actor «professional» en les seves pel·lícules, en referència a Jean-Pierre Léaud, el realitzador assegura que no veu diferència entre treballar amb actors professionals o amateurs. «Per a mi el que és important és que em caigui bé una persona. A ell ja el coneixia des de feia temps, tenim una amistat des de fa 4 o 5 anys i he mirat de treure'n el millor profit».

Serra ha comptat amb Jonathan Ricquebourg (director de fotografia), Ariadna Ribas i Artur Tort (muntatge), Jordi Ribas (so), Sebastian Vogler (decorat) i els actors Patrick D'Assunçao (Fagon), Irène Silvagni (Madame de Mintenon), Marc Susini (Blouin), Jacques Henric (Le Tellier), Vicenç Altaió (Brun) i Bernard Belin (Mareschal).