En l'expedició que va realitzar Oceana el 2014 a les profunditats del mar d'El Hierro es van filmar ostres gegants, esponges carnívores i peixos amb sis ulls que no s'havien gravat anteriorment, i que al seu judici avalen la proposta de crear el primer parc nacional marí d'Espanya. En un comunicat Oceana assenyala que va presentar les seves últimes troballes sobre la fauna marina d'El Hierro durant una jornada realitzada a La Restinga (El Pinar), en la qual també la Universitat de la Laguna va explicar els seus descobriments sobre els zífids de l'illa.

Aquestes investigacions, realitzades amb el suport de la Fundación Biodiversidad, han aportat dades d'interès mundial sobre els zífids i han revelat una vida marina sorprenent a grans profunditats, indica l'organització internacional de conservació marina Oceana. Afegeix que la situació geogràfica d'El Hierro fa que a l'illa recalin espècies migratòries com cetacis, tortugues i taurons però, a més, té característiques pròpies enfront d'altres illes de l'arxipèlag canari, ja que les seves aigües són més càlides i atrauen espècies com mans de mort, ctenòfors i gorgònia arbre taronja.

No obstant això, encara queda molt per conèixer de les seves profunditats, ja que a poca distància de costa el fons marí cau fins a 3.000 metres, i aquest ampli rang es tradueix en gran varietat d'hàbitats i espècies en poc espai, i moltes d'aquestes criatures són extremadament fràgils o difícils de trobar en altres llocs.

L'expedició que va realitzar Oceana del 14 de setembre al 5 d'octubre de 2014 va ser finançada pel Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient i la Fundación Biodiversidad sota la denominació «Montañas submarinas del Atlántico». Per a això es va utilitzar el catamarà Oceana Ranger que es va desplaçar al Mar de las Calmas, on es van realitzar immersions amb bussejadors i un robot submarí ROV a 1.006 metres de profunditat màxima.

Durant les immersions es van observar sifonòfors, meduses i ctenòfors; artròpodes com el krill; peixos tan curiosos com l'alena (Avocettina infans) i diverses espècies de taurons de profunditat, com el tollo ocellet, el solraig llis (Odontaspis ferox) i el peix xovato (Hexanchus griseus). En els fons més succints, a uns 50 metres de profunditat, apareixen frondoses comunitats d'algues que necessiten la llum solar per fer la fotosíntesi.