DON JOAN I SANCHO PANZA

24.05.2016 | 06:55
Julio Manrique fa de Don Joan a l´obra de David Selvas.

B
arrut, cínic, enamoradís però incapaç d'estimar ningú de veritat i egoista, però malgrat tot, irresistible. Passen els anys, però ningú pot evitar rendir-se als encants de Don Joan, i la prova n'és que la darrera versió que n'ha arribat a les sales va exhaurir les entrades al Teatre Nacional de Barcelona abans de l'estrena i aquest cap de setmana tampoc ha deixat cadires buides al Teatre Municipal de Girona.
En aquesta ocasió, el director David Selvas opta pel Don Joan de Molière i el trasllada a l'actualitat, a un hotelet d'aquells "cutres", que bé podria estar enclavat a la Costa Brava més rància, amb els mobles xapats que aparenten ser de fusta bona i butaques d'un color verd penicilina que fa brut.
En aquesta estupenda escenografia de Maz Glaenzel, Don Joan és un tira-canyes dels que fan època. Interpretat per Julio Manrique, persegueix qualsevol faldilla que li passi per davant i demostra que tot s'hi val, perquè qui té consciència és perquè vol.
Defuig de la humiliada Elvira i de la premsa que l'assetja mentre dribla les lliçons morals que li vol donar el seu fidel servent, Sganarelle. Són aquests moments de complicitat entre Don Joan i el seu Sancho Panza (un fantàstic Manel Sans) el millor d'aquest text traduït i adaptat per Selvas, Cristina Genebat, Sergi Pomperpayer i Sandra Monclús: el Tenorio esquiva amb gràcia la veu de la consciència del seu aliat i confident que, resignat, admira i a la vegada repugna el seu senyor.
La cosa s'alenteix en el tram final, quan el pare de Don Joan i els afectats pel seu comportament l'inciten a redimir els seus pecats. El muntatge s'entrabanca amb la part religiosa -o potser és l'espectador, que ja no creu en això d'expiar les culpes?- i es torna fosc, canviant l'escenari hortera de tons pastels per un de més lynchià. Enmig de llums vermelles, fum, miralls i llenceria fina, Don Joan enfila el seu destí cap a l'autodestrucció denunciant la hipocresia, "un d'aquells vicis que estan de moda, i per tant, esdevenen virtut", renega.
Una hipocresia com la nostra, la de Sganarelle i la del públic que condemna l'hedonisme sense remordiment però es deixa entabanar de nou pel Tenorio, aplaudint mentre sona My way i uns rètols lluminosos tanquen la funció recordant-nos l'evidència: "Mor Don Joan, neix el mite".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Estrelles Michelin 2017

Millors gorgues de Girona

Tots els restaurants amb estrella Michelin 2017

La Guia Michelin 2017 serà presentada aquest dimecres al Mas Marroch de Girona. Hi assistiran tots els cuiners de restaurants amb dues i tres estrelles Michelin


Notes de tall 2017

Notes de tall 2017

Consulta el llistat de totes les notes d'accés a les carreres de les universitats catalanes. 

 

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Palamós, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona

 
Enllaços recomanats: Premis cinema