Un equip arqueològic de la Diputació de Bizkaia ha trobat a la cova d'Atxurra, prop de Lekeitio, un "santuari" que conté catorze panells amb almenys 70 gravats d'animals del paleolític superior, en concret del període magdaleniense mitjà/superior de fa 12.500/14.500 anys.
La cova d'Atxurra, que romandrà tancada, es troba a uns tres quilòmetres de la localitat costanera de Lekeitio, va ser excavada com a jaciment arqueològic per Jose Miguel de Barandiarán en 1934 i 1935 i és molt coneguda pels espeleòlegs de la zona.
Els gravats rupestres no havien estat trobats fins ara perquè es troben en uns perillosos panys de paret, a uns quatre metres d'altura del sòl, d'una galeria que està a gairebé 300 metres de l'entrada i a la qual s'accedeix després de passar arrossegant-se per una gatera.
A més, la figures dels animals no són fàcils de veure perquè han desaparegut la majoria dels pigments negres, possiblement carbó, i han quedat els raspats en la pedres, fets amb eines de sílex.
El fet d'estar en zones altes i perilloses ha evitat que la gran majoria d'espeleòlegs trepitgessin la zona i aquests "llocs intactes" han possibilitat trobar sota les pintures restes arqueològiques d'importància, com una làmina de sílex i un tros de carbó possiblement usats per fer les figures dels animals, encara que un d'ells té un "grafiti" per damunt amb les lletres JMN.
L'arqueòleg Diego Garate, que va descobrir les pintures amb l'espeleòleg Iñaki Intxaurbe, ha explicat aquest dimarts en una roda de premsa a Bilbao que es tracta d'una "troballa molt important" i que no és una cova més del Cantàbric i els Pirineus amb gravats rupestres. "És un santuari, és de 'champions'".
La Diputació ho situa al nivell de les coves guipuscoanes d'Altxerri i Ekain o la biscaina de Santimamiñe.
Entre les figures representades, Garate ha destacat la d'un bisó amb una vintena de llances clavades a la panxa. "Aquest pobre és possiblement l'animal més caçat de tot Europa", comenta l'arqueòleg, i assenyala que les pintures rupestres de caça no solen tenir més de tres "projectils".
Garate explica que fins ara només han fet quatre inspeccions a Atxurra i que encara no han explorat la tercera part de la cova, per la qual cosa el nombre de panells i animals representats, de forma superposada uns damunt o dins dels altres, podria superar els 70 comptabilitzats, en la seva majoria bisontes i cavalls, encara que també hi ha cabres, cérvols o rens.
La recerca arqueològica de la cova d'Atxurra continuarà durant un primer període de tres anys i es preveu lenta perquè obligarà a instal·lar bastides i equips de seguretat per poder estudiar les pintures situades a les altes parets i analitzar el terç final de la cova.
La Diputació i Garate destaquen que aquesta troballa no ha estat casual, sinó que forma part de l'estudi que es va començar fa deu anys per revisar els jaciments arqueològics biscains descoberts per Barandiarán.
Gràcies a aquesta recerca en l'última dècada s'han trobat pintures paleolítiques a onze coves de Bizkaia, que s'uneixen a les tres que ja es coneixien abans de 2004.
