La Universitat de Barcelona se suma al 400è aniversari de la mort de Cervantes amb una exposició que exhibeix part del seu fons documental, l'antic, anterior al 1820, i el modern, una mostra concebuda com un viatge per entendre la repercussió de l'autor des del segle XVII fins a l'actualitat.
Amb el títol "Univers Cervantes: 1616-2016", l'exposició reuneix originals del segle XVII al XIX, entre ells un Quixot editat el 1671 a Brussel·les per Pedro de la Calle; una edició de Madrid de 1782 de Joachim Ibarra, que inclou un mapa desplegable amb els viatges de l'enginyós cavaller; i una edició de Barcelona del 1755.
La majoria de les obres exposades no procedeixen dels convents desamortitzats, origen primordial de la col·lecció de Reserva, amb l'única excepció d'un exemplar que prové dels jesuïtes de Manresa i un altre de la Biblioteca Mariana del convent de Sant Francesc d'Assís de Barcelona.
A l'exposició s'hi poden contemplar també gravats de la sèrie "El ingenioso hidalgo Don Quixote de la Mancha", que es van incloure en l'edició de la Real Acadèmia Espanyola a càrrec de l'impressor Joaquín Ibarra de 1780, en quatre volums.
La Biblioteca de la UB no disposa d'aquests volums, però sí de les làmines soltes, que van ser realitzades pels millors gravadors de la Real Acadèmia.
L'exposició reuneix una selecció d'una trentena d'obres cervantines anteriors a 1820, corresponents al Quixot, a traduccions i biografies, entre elles una francesa datada a París del 1777, una anglesa de Londres del 1782, i una altra en castellà impresa a Brussel·les en el 1671, que il·lustren la fortuna de l'obra cervantina fora de les fronteres espanyoles.
S'exhibeixen a més altres obres de l'autor del Quixot, com "Trabajos de Persiles y Segismunda", datada en 1617 a Madrid i publicada per Juan de la Cuesta, "Viaje al Parnaso", "La Galatea" i "Novelas ejemplares", aquesta última impresa a València per Salvador Faulí; així com una biografia de Cervantes de 1819 escrita i il·lustrada per Martín Fernández de Navarrete "amb diverses notícies i documents inèdits pertanyents a la història i literatura del seu temps".
Completen la visió de Cervantes diversos exemplars crítics sobre l'obra de l'autor de "Rinconete y Cortadillo", com un volum que analitza el refranyer manejat per Cervantes; edicions contemporànies, com la del Quixot que va il·lustrar Antonio Saura; o les adaptacions de la televisió, el cinema i la música a l'obra cervantina, a càrrec de directors com Orson Welles, Arthur Hill, Terry Gilliam, Manuel Gutiérrez Aragón o Rafael Gil, o músics com Jordi Savall.
Els actes commemoratius cervantins han començat a més aquest dimarts amb la conferència "Viatge a l'interior del Quixot: les lectures de Cervantes", a càrrec de la catedràtica de Filologia Hispànica de la UB Rosa Navarro Durán.
Navarro desgrana el contingut de la biblioteca de Cervantes, en què hi havia "llibres de cavalleria, d'èpica, alguns llibres de poemes, i llibres de pastors, però no es troba en el seu llibre de lectures 'Guzmán de Alfarache' (1599), i l'últim llibre que apareix és un llibre de pastors que va aparèixer en 1591, com dient que a partir de 1591 no va llegir més".
No obstant això, Navarro, especialista en "La Celestina" sosté que "si Cervantes no hagués llegit el 'Guzmán de Alfarache', no hauria escrit l'episodi dels galiots en el Quixot".
Curiosament, afegeix la catedràtica, "Cervantes va ometre 'Guzmán de Alfarache' en el Quixot, però sí que ho cita a la novel·la exemplar 'La española inglesa'".
"Tirant lo Blanc" de Joanot Martorell i "La Celestina" són altres obres que Cervantes va llegir i que va tenir molt presents quan va escriure el "Quixot", ha recordat Navarro.
A més d'un recital poètic, la Universitat de Barcelona ha organitzat un concurs literari per posar a prova els coneixements que tenen els estudiants sobre el Quixot.
