Per què van escollir Girona per fer-hi el Festivalot?

Perquè coneixem el territori. Alguns vivim aquí i, per la seva dimensió, ens encaixa molt en allò que buscàvem: poder donar un tracte molt familiar a la gent que hi vulgui participar. Segurament en una ciutat més gran tindríem més possibilitats d´aconseguir més públic, però no busquem ser el Primavera Sound.

Com se´ls va acudir la idea?

Moltes coses bones neixen per casualitat... A Els Amics tots som pares, i parlant de si no podíem anar a tal concert pel tema familiar mig en broma vam dir que estaria bé fer aquí una versió del Minipot, que va ser el primer festival que va proposar una cosa així, per al públic familiar. Vam veure que a Girona no n´hi havia cap i vam proposar el projecte a l´Ajuntament, pensant fer l´any passat una cosa petita, d´un sol dia de durada. Però els va interessar la idea i ens van dir que d´un dia res de res, que ho havíem de fer tot un cap de setmana.

L´any passat Els Amics de les Arts es van reservar un dia per actuar, ara han caigut del cartell. No ens ho vam ni plantejar que aquest any tornéssim a tocar al Festivalot. Aquest és un projecte que va més enllà d´Els Amics de les Arts. Nosaltres estem centrats en preparar el nou disc i això és una iniciativa de la productora que tenim en comú.

Com trien la programació?

Amb molt de debat i mirant de no deixar-nos res. Busquem que hi hagi una mica de tots els estils. Per un costat hi ha també un criteri de qualitat i, per l´altre, la nostra pròpia experiència personal. Si hem vist un espectacle que ens ha agradat i ens encaixa, el proposem. Aquest any tenim el concert 16 cordes, que permet introduir la música clàssica entre els més petits i ve avalat per l´Auditori de Barcelona. Som un festival petit, amb molts concerts gratuïts, i tampoc oblidem que no estem descobrint res, que gent com l´Àngel Daban, a qui aquest any tenim en el cartell, fa molts anys que s´hi dediquen.

Cada vegada hi ha més grups que aposten pel públic infantil i/o familiar. A què ho atribueix?

Una clau pot ser que ara es consumeix molta més música en directe que fa deu anys, per exemple, i també que molts d´aquesta generació que ha crescut amb música i anant a concerts ara són pares i els resulta divertidíssim anar-hi ara amb els nens i la família. Al final, però, una cosa és clara: no hi ha música per a nens, hi ha només música. L´any passat vam calcular que vam arrossegar uns 6.000 espectadors i en aquesta edició n´esperem uns 10.000.