Pere Portabella: "Vaig trencar amb codis del cinema i vaig quedar fora mercat"

"Em vaig plantejar políticament l'ús de l'instrument del cinema i va ser un èxit", afirma Portabella, de 87 anys, que el 1959 va fundar la productora Films 59 després de conèixer el director Carlos Saura, per portar a la pantalla el guió de "Los golfos", pel·lícula a la qual van seguir "El cochecito", de Marco Ferreri, i "Viridiana" de Luis Buñuel, definida com "un esclat terrible per a l'època".

Portabella explica que la seva manera de fer cinema sempre ha estat contrària a la visió de la indústria, així que es va mantenir al marge del mercat "com a element que valora i distribueix" des de l'inici: "La meva ruptura amb tot allò establert va ser radical i mai he trobat un productor que volgués fer una producció amb mi, mai", reitera.

El cineasta figuerenc, que es va refugiar a Itàlia a causa de la dictadura franquista, es va posar "al costat de la càmera" de la mà del director Francesco Rosi, amb qui va col·laborar en la pel·lícula "El momento de la verdad", cosa que el va animar, en tornar de l'exili, a debutar com a director amb "No compteis con los dedos", amb el poeta Joan Brossa com a guionista.

"Una pel·lícula has de veure-la abans de fer-la i aportar la teva mirada", subratlla Portabella, qui afegeix que, a partir d'aquí, el que busca són interlocutors de pràctiques artístiques diferents a la seva i porta a terme una sèrie de reunions on va elaborant "una agenda, més que un guió", amb la qual treballa les seves idees i marca els ajustos del procés.

"Mai he fet un guió en el sentit clàssic perquè mai he fet un argument -especifica-, sinó que connecto la història per mecanismes de suggeriment i percepció, conclusions poètiques i fragmentació amb tal de crear una altra continuïtat".

Influenciat per la filosofia i els moviments de les avantguardes artístiques, així com pel pintor Antoni Tàpies i l'escultor Eduardo Chillida, el cineasta ha realitzat més de 20 pel·lícules "atemporals", com "El silenci abans de Bach", "Puente de Varsovia", "Umbracle" o les que tracten del pintor Joan Miró.

De "Cuadecuc, vampir", pel·lícula basada en "El Comte Dràcula" de James Franco i prohibida per la censura franquista, ha destacat "la voluntat de transgredir l'obra original i les seves textures", mentre que, de "Mudanza", n'ha ressaltat el procés de retratar "sense fetitxismes" el poeta Federico García Lorca a través de com es buida la seva casa d'estiu.

Portabella, que incideix en el relat però juga amb els codis i la narrativa, comenta que "cada pel·lícula et deixa serrells que obren un espai en el teu propi imaginari com a cineasta", tot i que manifesta un "enorme respecte" a l'espectador, ja que considera que "el veritable autor d'una pel·lícula és aquell que la mira i entra en el joc".

"Una vegada, quan ja havia fet la meva segona pel·lícula, em van detenir durant la dictadura i em van ficar en una cel·la, on vaig conèixer un jove que em va dir que no havia entès res, però que no podia deixar de pensar en ella", ha recordat el cineasta a propòsit de "Nocturno 29".

Portabella, que es va allunyar del cinema per dedicar-se a la política en l'època de la transició, opina que el debat polític ha degenerat perquè "no existeix un relat, sinó discursos secs per encobrir la realitat i fer una espècie de pugna agressiva entre partits polítics que allunyen absolutament el ciutadà".

En els mesos posteriors a la mort de Franco, el cineasta va rodar "Informe General I", una pel·lícula reformulada 40 anys després amb la recent "Informe General II: El nou rapte d'Europa", on radiografia la situació d'una Espanya sacsejada per una crisi sistèmica mitjançant una polifonia de veus.

"Els moviments socials són la resposta al que està passant ara i lideren la resistència a les institucions, trencant amb les majories absolutes o el bipartidisme", ha conclòs Portabella, que sosté que la política i la seva obra cinematogràfica són "inseparables", malgrat mantenir una distància crítica.

En el marc del festival de documentals DocsBarcelona, Portabella imparteix divendres una 'màster class' gratuïta, moderada per l'artista i activista polític Marcelo Expósito a l'Auditori de La Pedrera, en la qual reflexionarà sobre el llenguatge del cinema amb 7 plans de les seves pel·lícules escollits per a l'ocasió.