En aquests darrers mesos, una bona colla de nens i nenes han celebrat la primera comunió a les nostres parròquies. Difícilment llegiran aquesta reflexió, que desitjo adreçar als pares, avis i padrins.
Quan en les visites pastorals em trobo amb infants que preparen la primera comunió, m'esforço per subratllar algunes orientacions.
A la pregunta sobre per què en diem «primera» comunió, els convido a recordar la numeració:?primera, segona, tercera... Tot seguit, la pregunta: després de la primera comunió, quina ve? Responen correctament:?la segona, tercera, quarta... Aleshores, quan els dic que això significa la de cada diumenge, queden desconcertats. Cal explicar sempre i sense cansar-nos la necessitat de l'eucaristia del diumenge per a la vida d'un cristià.
Aleshores alguns, ben sincers, responen que durant el «cap de setmana» són als apartaments, a la muntanya, a la platja o d'excursió amb la família. Cal recordar que a quasi cada lloc sempre trobaran alguna església on el dissabte a la tarda o vespre, o el diumenge, puguin trobar-se amb Jesús i amb altres cristians.
Com a anècdota, recordo que un diumenge, en una missa en la qual participaven els infants de la catequesi, els vaig preguntar quina comunió venia després de la primera... i una nena respon: «La del casament!»... Tothom va riure, però fou l'ocasió per raonar «la de cada diumenge».
La segona qüestió és per què en diem «comunió» quan rebem el pa eucarístic, el pa de la Missa, el Cos de Crist. Ho faig amb una breu representació de signes amb la col·laboració d'un infant. Des d'agafar-li la mà, el braç... fins a dir-li:?«I si se't menjo?». Perquè el menjar es converteix en la nostra carn i sang. Això ajuda a entendre que «menjar»?el Cost de Crist és «com-unió», amb Ell. I si no en mengem estarem malalts i febles en la nostra vida com a cristians i no podrem acollir els dons que Jesús ens ofereix.
Finalment, tot recordant amb els infants el que han assimilat en la catequesi, els ofereixo dues indicacions[...]»(extret del Full Parroquial).
