La Generalitat vol que el programa de parelles lingüístiques interreligioses faci el salt de les comarques gironines a la resta del territori català. La iniciativa, que s'emmarca dins del Voluntariat per la Llengua, va néixer ara fa dos anys com a prova pilot a Lloret de Mar. La Núria Prats, la Lurdes Alatriste, la Mariam Maatoug i la Velikaya Katerina viuen a Lloret de Mar. Tenen entre 28 i 51 anys. Les dues primeres són catòliques, la Mariam és musulmana i la Velikaya és ortodoxa. S'han conegut gràcies a la prova pilot del programa de Voluntariat per la Llengua que es va engegar al municipi ara fa dos anys, centrat en compaginar l'aprenentatge del català amb la interculturalitat, creant parelles de diferents religions.

En el cas de les lloretenques, s'ha anat més enllà. La seva no és una parella, sinó un grup de quatre. Coincideixen a explicar que la religió, per a cap d'elles, ha estat un fre a l'hora de conèixer-se. «En parlem amb naturalitat, de la mateixa manera com podem conversar sobre els fills, les llengües o els menjars», concreta Prats, que és administrativa al CAP.

«Parlem de les diferències i dels punts en comú, però ho fem amb naturalitat; parlar de religió no és diferent de fer-ho de qualsevol altra cosa», explica la lloretenca. «Les passions, amb la religió, considero que no han aportat mai res de bo; i gràcies a aquest programa me n'he adonat, i he pogut gaudir, que hi ha molta gent que no són fanàtics de les seves creences», indica Prats.

Al seu costat, la Katerina, que és russa, assenteix amb el cap. «Em vaig apuntar al programa per integrar-me, perquè els meus fills van al col·legi a Lloret de Mar i ja saben parlar català», indica. «La persona, sense comunicació, és com un desert; no trobo cap obstacle amb el fet que el nostre grup sigui multireligiós», concreta.

La Lurdes Alatriste, que va arribar a Lloret procedent de Mèxic, explica que allò que la va moure a apuntar-se al programa van ser els fills. «Em vaig apuntar per poder ajudar a la meva filla a fer els deures, perquè sinó no els entenia», diu. Assegura que ara entén el català, però que encara li costa parlar-ne. La quarta integrant del grup, la Mariam Maatoug, va venir del Marroc. «M'agradaria parlar bé català perquè visc a Catalunya i això em permetrà comunicar-me millor amb els altres», explica. «Jo sóc musulmana i no tinc cap problema per conèixer gent de diferents religions; de fet, animo els meus familiars i coneguts a apuntar-se al programa», diu Maatoug.

Al final, totes coincideixen en el mateix. Més enllà de l'aprenentatge de la llengua i la diversitat de creences, el programa els ha permès conèixer-se. Fins avui, ja s'han creat una seixantena de parelles lingüístiques interreligioses gràcies a aquest programa del Voluntariat per la Llengua. A més de Lloret, també n'hi ha a Salt, Olot o Figueres, entre d'altres. Sobretot, estan formades per capellans o catòlics laics -generalment, els qui ensenyen català- i musulmans, ortodoxos o sikhs. El director general d'Afers Religiosos, Enric Vendrell, va explicar que «més enllà de millorar el domini del català, es facilita la cohesió social i l'intercanvi cultural». «El programa permet trencar tabús al voltant de les diverses creences», va indicar el director general.

Ara, l'objectiu de la Generalitat passa per estendre les parelles lingüístiques interreligioses arreu de Catalunya.