El papa Francesc ha decretat el reforçament de les normes contra els casos de pederàstia, per les quals els bisbes podran ser destituïts del seu càrrec si han actuat de manera negligent o han omès accions sobre aquest tema.

La Santa Seu va publicar ahir el "motu proprio" (document papal) Com una mare amorosa, amb el qual es concreten els articles del Codi de Dret Canònic en els quals s'estipula la possibilitat d'expulsar un eclesiàstic per "causes greus".

El pontífex va subratllar que amb aquest document pretén aclarir que "entre les denominades causes greus s'inclou la negligència dels bisbes en l'exercici de les seves funcions, sobretot en relació amb els casos d'abusos sexuals a menors i adults vulnerables".

El portaveu Federico Lombardi va referir que "la falta de diligència" en la tramitació dels casos d'abusos pot ser també "sense greu culpa moral" per part del bisbe.

El "motu proprio" consta de cinc articles i en el primer d'ells s'assenyala que aquells amb responsabilitat a l'Església "poden ser legítimament retirats del seu càrrec si, per negligència, hagi posat o omès accions que hagin provocat danys a uns altres".

Aquests danys poden referir-se a persones físiques o a la pròpia comunitat i el perjudici podrà ser "físic, moral, espiritual o patrimonial".

El bisbe podrà ser retirat únicament si ha fallat objectivament de manera "molt greu" a les seves responsabilitats però, en el cas que es tracti d'abús a menors, "és suficient que la falta sigui 'greu'", la qual cosa implica un enduriment normatiu.

En el segon i el tercer article d'aquesta reforma, el papa aborda el procés mitjançant el qual un bisbe podrà ser suspès del seu càrrec.

En els casos en els quals es donin "seriosos indicis" d'un comportament negligent, les congregacions competents de la Cúria Romana podran donar inici a una recerca, avisant prèviament al subjecte, a qui se li concedirà la possibilitat de defensar-se.

Lombardi va aclarir que la instrucció de tals casos de negligència correspondrà a quatre congregacions: la dels Bisbes, la de l'Evangelització dels Pobles, la de les Esglésies Orientals, i la d'Instituts de Vida Consagrada.

Una vegada s'aconsegueixi un dictamen i es consideri oportuna la suspensió del bisbe, la Congregació podrà optar, "sobre la base de les circumstàncies del cas", si expulsar al bisbe "en el temps més breu possible" o convidar-lo "fraternalmente" a presentar la seva renúncia.

El bisbe comptarà amb un termini de quinze dies per renunciar al seu càrrec i, si no es pronuncia en aquest termini, la Congregació emetrà llavors el decret de suspensió.

En qualsevol cas, la decisió de la Congregació haurà de ser sotmesa a l'aprovació final del pontífex qui, abans d'assumir una decisió definitiva, convocarà un Col·legi de juristes que segons el portaveu estarà compost previsiblement per cardenals i bisbes.

En el document Francesc va assenyalar que l'Església estima tots els seus fills però "guareix i protegeix amb un afecte molt particular els petits i indefensos", com els nens o els adults vulnerables. En aquest sentit va declarar que "aquesta labor de protecció i cura concerneix a tota l'Església, especialment a través dels seus pastors".

"Per tant, els bisbes diocesans i aquells que tinguin la responsabilitat d'una Església particular, han de dur a terme una particular diligència per protegir a els qui siguin més febles entre les persones de les quals s'encarreguen", va recordar Jorge Bergoglio.

Aquesta reforma entrarà en vigor a partir del 5 de setembre, una vegada sigui publicada en la gaseta oficial de la Santa Seu, L'Osservatore Romano.

Lombardi va insistir que no es tracta d'un procediment penal a causa que no regula "delictes" com l'abús sexual, sinó casos de "negligència" en el tractament d'aquests fets per part de bisbes i superiors religiosos.

El papa Francesc s'ha mostrat molt sensible als casos de pederàstia durant el seu ministeri, pels quals va arribar a demanar perdó per l'"omissió" de l'Església Catòlica en alguns escàndols sobre pederàstia en diferents diòcesis del món.

Entre les seves accions per combatre aquesta xacra va crear una comissió per a la tutela dels menors encarregada de prevenir els casos de pederàstia entre els religiosos i, entre els seus membres, va incloure dues víctimes.