L'escriptora i traductora Maria-Antònia Oliver ha estat la protagonista aquest dilluns de la gala de lliurament del 48è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, distinció que li va concedir Òmnium Cultural el passat mes de febrer. L´autora de Manacor ha rebut al guardó en un acte celebrat al Palau de la Música Catalana. Contundent i fidel a les seves idees, Oliver ha pronunciat un discurs combatiu contra les injustícies, les guerres i la "vergonya" de de derivades com la crisi dels refugiats, i en què s´ha reafirmat com a feminista i independentista, "dels Països Catalans". Amb tot, l´escriptora ha sorprès amb un al·legat final a favor del "dret a dubtar".

"Ara que m´han concedit aquest premi també m´he sentit una mica ´florero´, per ser dona, perquè soc només la quarta de 48 premis atorgats, en aquest món tan patriarcal", ha etzibat Maria-Antònia Oliver aquest dilluns en rebre el guardó. La crítica social ha estat una constant del discurs d´agraïment que l´escriptora i traductora mallorquina ha pronunciat en rebre el 48è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

"Estic contentíssima, més que satisfeta de rebre aquest premi, però el fet de ser escriptora no em fa diferent dels altres, i el que més em preocupa ara és el que s´anomena la crisi dels refugiats, una forma de minimitzar els milers de morts a la mediterrània", ha continuat l´autora, per després refermar el seu sentiment independentista ("dels Països Catalans, naturalment"). I fins i tot mostrar el seu convenciment que "veurà la independència de Catalunya" i "gosar exigir" que aquest primer govern de la república catalana "pensi en els seus germans del sud i d´enllà de la mar".

Un dels motius de la concessió del premi per part d´Òmnium Cultural va ser precisament el compromís social, de gènere i nacional d´Oliver. Avui, a més, el seu president, Jordi Cuixart ha proclamat que l´entitat i el país "tenen un deute amb aquestes intel·lectuals, no per solidaritat sinó de responsabilitat en vers un greuge que es reprodueix massa sovint".

D´altra banda, Cuixart ha destacat la "força" amb què Oliver de combina "la lletra i la idea", així com un instint per captar l´essència de les coses que l´ha dotat sempre de temàtiques actuals malgrat que passin els anys: el xoc entre la Mallorca rural i la del turisme massiu, l´especulació, l´ecologia, la violència de gènere o la corrupció", ha enumerat.

Amb la distinció rebuda avui (i anunciada ja el passat mes de febrer) l'escriptora i traductora mallorquina entra a formar part de l'elenc de personalitats mereixedores del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, com el més recent, Joan Veny, Raimon, Joan Solà, Josep Maria Benet i Jornet, Baltasar Porcel, Josep Maria Espinàs o Feliu Formosa, entre d'altres, i on efectivament només hi havia tres dones més: Mercè Rodoreda (1980), Teresa Pàmies (2001) i Montserrat Abelló (2008).