Un dels grans representants del cinema francès, Bertrand Tavernier, ha reconegut aquest dimarts que el seu profund coneixement del cinema americà l'ha ajudat a fer un cinema "realment francès", darrere del qual batega França, de la mateixa manera que ho fa als Estats Units darrere de les pel·lícules fetes en aquell país.
El cineasta ha fet aquesta reflexió en la presentació de la retrospectiva que li dedica la Filmoteca de Catalunya i que reunirà fins al 18 de juliol alguns dels seus títols més representatius, al costat d'un grapat de pel·lícules franceses clàssiques seleccionades pel propi Tavernier.
Els programadors del cicle l'han titulat "Bertrand Tavernier: el cinema i res més", parafrasejant la pel·lícula "La vie et rien d'autre" ("La vida i res més"), dirigida per Tavernier el 1989.
Aquest film es podrà veure en el cicle, al costat d'altres llargmetratges del director com "Un diumenge al camp", "Avui comença tot" i "Capità Conan".
A més, la Filmoteca de Catalunya li ha donat carta blanca perquè proposi pel·lícules d'altres directors i Tavernier ha fet una selecció que reivindica el cinema francès tradicional que la Nouvelle Vague va silenciar i va menysprear.
"Les pel·lícules de la Nouvelle Vague són molt conegudes, no obstant això, hi ha molts films desconeguts del període anterior que cal reivindicar", ha dit el cineasta, que a més de realitzador és un cinèfil de llarg recorregut, que als seus inicis va ser crític de cinema.
Un ampli coneixement que sens dubte es reflecteix en les seves pel·lícules, "però mai amb referències explícites", perquè el seu únic interès quan treballa és "la història i els personatges".
Obres de Jean Delannoy, Henri Decoin, Jacques Becker, Claude Autant-Lara, Maurice Tourneur, Raymon Bernard, Robert Siodmak, Jean Grémillon i Jacqueline Audry comparteixen cartell amb els films de Tavernier en aquest cicle format per un total de 23 títols.
Un recorregut des de la mateixa perspectiva subjectiva que ha aplicat Tavernier a "Voyage dans le cinema français", un documental de muntatge que va presentar en l'últim festival de Canes i que recorre el cinema francès, com va fer Martin Scorsese amb el nord-americà.
Tavernier també coneix molt bé el cinema nord-americà, sobre el qual va escriure el llibre "50 anys de cinema nord-americà", i del qual aprecia la seva capacitat per ser "realment americà i fer sentir a l'espectador el país que hi ha darrere de la pel·lícula".
Aquest mateix objectiu busca Tavernier en les seves pel·lícules, però des de la perspectiva francesa, per això al llarg de la seva carrera ha abordat temes tan francesos com la Guerra d'Algèria, la França ocupada o la labor de la brigada de la policia antidroga de París.
"El motor de les meves pel·lícules, en que em porta a abordar un tema és conèixer aquell tema, aprendre alguna cosa que desconec", ha explicat el realitzador, que ha relatat que "tot comença quan m'expliquen una història i m'adono que això no ho he vist en cap pel·lícula".
Aquests temes poden ser "períodes històrics poc coneguts" o situacions contemporànies, com les que ha abordat en llargmetratges que "després han tingut conseqüència en la realitat".
Aquest va ser el cas del documental que va fer sobre la Guerra d'Algèria; després de projectar-lo, "el govern francès va reconèixer per primera vegada que allò havia estat una guerra i que els que van hi van lluitar tenien dret a pensions de guerra".
Aquesta setmana, el reconegut cineasta presentarà a la Filmoteca quatre sessions i oferirà una xerrada a l'Institut Francès de Barcelona, en companyia del director de la Filmoteca, Esteve Riambau, sobre la seva passió pel cinema.
