Les associacions culturals supleixen sovint la falta d'iniciativa o capacitat dels governs locals de manera que aquestes entitats es converteixen en actors estratègics per a la vida cultural i la cohesió social al Gironès.

Aquesta és una de les conclusions de l'estudi El sector cultural associatiu a la comarca del Gironès que han impulsat Òmnium Gironès i la Càtedra Unesco de Polítiques Culturals de la UdG, presentat aquest dimecres a entitats i institucions en un acte al Museu d'Història de Girona.

L'estudi ha permès detectar unes necessitats en àmbit legal, professional i en relació amb l'administració pública que impedeixen a les entitats explorar tots els camps on podrien explotar el seu potencial cultural i participatiu.

Així, es posa de manifest que tant les associacions com l'Administració pública "han de reconèixer" el paper estratègic que juguen aquestes entitats culturals dins el món de la cultura, en comptes de "contemplar-les com actors complementaris".

L'estudi s'ha centrat en l'anàlisi dels subsectors de les arts escèniques, la música i el patrimoni material i immaterial, ja que són els tres més actius i representatius.

En total s'han localitzat 200 entitats i associacions d'aquests tres subsectors dedicades al teatre, dansa, màgia, mim, titelles, circ, música de tot tipus, patrimoni arqueològic, arquitectònic, artístic, natural o industrial.

Les entitats han lamentat la "manca de reconeixement" de la seva activitat per part de l'administració pública i la ciutadania.

En el cas de l'Administració, la falta d'implicació no només suposa unes "subvencions insuficients", sinó també "un cert menyspreu" cap al sector associacionista només pel fet de no ser professional.

Donat el paper que juguen aquestes entitats, es recomana tenir en compte l'opinió experimentada de les juntes per conèixer quines són les demandes culturals de la població.

L'estudi planteja que les mateixes associacions no es perceben com a actors determinants. Per això es considera que l'associacionisme necessita prendre consciència de la importància del seu paper en la vida cultural local.

Un dels reptes més necessaris i alhora difícils de resoldre és el de la professionalització de la gestió d'aquestes entitats. Altres aspectes que destaquen de l'estudi són que la primera font de finançament són els beneficis generats per les activitats de la pròpia entitat, seguida de subvencions per projectes i les quotes dels socis.