L'historiador i hispanista Paul Preston ha explicat aquest dimarts que les seves simpaties pel govern de la Segona República van créixer a mesura que descobria més sobre la injustícia social i ha considerat coherent que, en provenir d'un barri obrer de Liverpool, fos contrari al feixisme.

Paul Preston ha realitzat aquestes reflexions en el seu discurs d'acceptació com a doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona, en un acte en el qual també ha estat distingit el documentalista científic Eugene Garfield.

L'hispanista ha recordat quan va començar a interessar-se per la història d'Espanya, després de llicenciar-se a Oxford, a la Universitat de Reading, on va cursar un curs sobre la Guerra Civil amb Hugh Thomas.

"Vaig començar a llegir sense parar sobre la Guerra Civil espanyola i em semblava més fascinant que qualsevol altre període que hagués estudiat abans", ha explicat.

El conflicte espanyol va ser per a Preston "una capsa de Pandora" que li va permetre estudiar "el comunisme, l'anarquisme, el socialisme, la francmaçoneria i la democràcia liberal, així com a protagonistes de la talla de Stalin, Hitler, Mussolini, Trotski, Léon Blum i Neville Chamberlain, a més d'una quantitat enorme de protagonistes espanyols", ha recordat.

Sobre el govern de la Segona República, ha rememorat: "la simpatia que sentia per aquell govern democràtic va anar creixent a mesura que avançava la investigació sobre la injustícia social a Espanya i veia com la gent normal i corrent havia superat les increïbles crueltats de la guerra per defensar un sistema democràtic que tant havia fet pels drets de les dones, l'educació i el benestar social".

"En realitat, venint d'un barri obrer de Liverpool, el més lògic i coherent era mostrar-me contrari al feixisme", ha afegit Preston, que s'ha definit com "un historiador social".

No obstant això, l'estudiós de la Guerra Civil espanyola ha subratllat que la seva "veritable vocació -si aquesta és la paraula- és la de biògraf".

L'historiador ha reflexionat també sobre la seva "estranya fascinació per Barcelona", una ciutat que per a ell és una barreja d'"oposició antifranquista, futbol i classe treballadora militant" i, d'una altra banda, "estil i civilització".

A més, Paul Preston ha reiterat la seva posició a favor del retorn a Catalunya dels denominats "papers de Salamanca", així com els seus vincles amb historiadors catalans.

El catedràtic Joan Villarroya ha destacat en el seu laudatio el pensament crític i la lluita per la llibertat de l'historiador i ha subratllat les seves relacions amb Catalunya.

En aquest sentit, ha subratllat: "com a ciutadà lliure i compromès -Preston- ha defensat la llengua i la cultura catalanes, ha defensat el retorn dels nostres papers i ha defensat el nostre dret a decidir com a poble".

Per la seva banda, Eugene Garfield no ha pogut assistir a l'acte, però ha enviat la seva intervenció gravada en vídeo, que s'ha centrat en l'evolució del Science Citation Index (SCI), l'índex de cites científiques, i la seva evolució cap al Web of Science, el servei d'informació científica en xarxa, i la seva relació amb Google.

Garfield ha dedicat gran part de la seva intervenció a l'article que va publicar el 1955 en la revista "Science" sobre la indexació de les cites científiques i la seva importància, no només a les biblioteques i centres de documentació, sinó com a recurs per generar competència des de Google Academic & Elsevier, l'editorial d'obres de medicina i bibliografia científica "més gran del món".

El científic ha lamentat que SCI no s'utilitzi com a eina de difusió selectiva de la informació.

El professor de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació Cristóbal Urbano ha destacat en el seu laudatio que la feina de Garfield es centra en la consolidació dels índexs de citacions, "la influència de la qual arriba fins els cercadors web que utilitzem cada dia i que fan servir els enllaços entre pàgines web com un instrument en certa mesura equivalent a les citacions per ordenar les pàgines per rellevància".