Vull dir radiografia d'un candidat a eleccions, està clar. No és un tema polític, evidentment, perquè ni en sé ni ho vull, però crec que el fet de ser candidat és una opció valenta, difícil, digne de respecte i d'agraïment. En la seva etimologia llatina, "candidat" vol dir "vestit de blanc", perquè, a Roma, els candidats anaven revestits d'una toga blanca. El color sembla tenir evocacions ètiques.
No s'és candidat per "fer carrera", encara que, essent-ho, se'n faci. Jo diria que hi ha un problema de rectitud, de bondat, de servei al bé comú . Tomàs d'Aquino diu que "la virtut moral referida al bé comú s'anomena prudència política". El bé comú recau sobre la multitud, composta de persones, i el mateix autor de la Summa cita afegeixun frase que no és d'ell, però que diu que és dels antics romans: que preferien "ser pobres en un imperi ric que rics en un imperi pobre".
En el fons, a un candidat, el que se li demana, el que li demanen els savis - Sant Tomàs i Aristòtil- (que Déu n'hi do), és que un candidat, que després serà cooperador del bé comú, sigui un home "prudent". Els adjectius són molt importants. Ajuden molt a veure el sentit profund de les coses. "Prudens" és una contracció llatina de "providens", que vol dir "veure per endavant", "preveure", raonar el futur, en certa manera. I quines coses ens diuen els savis? La prudència és "la recta raó en l'obrar". Que l'acció -pels candidats que resultin elegits-, la raonabilitat de l'acció, que tinguin una gestió que es pugui defensar amb arguments racionals. Un home prudent ha "d'estar en vigilància diligent", no fos cas que, insinuant-se a poc a poc una mala persuasió, ens faci caure (Sant Agustí).
Aristòtil -el Filòsof, com s'anomena a la Summa-, diu que la prudència del príncep -ara el príncep comparteix amb els candidats elegits -és com una "mentalitat arquitectònica". Un candidat ha de ser, a més d'un bon professional, un bon humanista, un home "virtuós", perquè- tornem al llatí- la paraula "vis" vol dir: força.
