L'obra literària de Santiago Rusiñol, el polifacètic artista que va establir estrets lligams amb la ciutat i les comarques de Girona, tornarà a estar disponible. El Museu D'Art de Girona va ser escenari dijous de la presentació de la reedició dels llibres de Rusiñol, a cura de l'Avenç. La reedició permet tornar a clàssics russiñolians, més enllà de la coneguda Auca del Senyor Esteve. El català de La Manxa (1914), La Niña Gorda (1917) , En Josepet de Sant Celoni (1918) i Màximes i mals pensaments (1927) són els títols que es van presentar.
Santiago Rusiñol, a banda de la seva faceta de pintor, és considerat un dels més grans i més populars escriptors catalans del començament del segle XX i un dels capdavanters del modernisme artístic i literari. Durant molts anys (1907-1925) va publicar a L'Esquella de la Torratxa una columna setmanal on va vehicular la seva reflexió sobre l'art i la literatura i, en general, sobre el món modern. Més tard, va escriure també novel·la.
El català de la Manxa basa el seu argument en el Quixot de Cervantes a mode de paròdia. Un obrer revolucionari català es refugia en un poble de la Manxa, on torna a posar en funcionament un vell molí i on pretén difondre la bona nova de l'emancipació social. La novel·la esdevé una aguda reflexió sobre la dificultat de regenerar Espanya des de Catalunya.
Dos anys més tard, l'any 1917, veu la llum La Niña Gorda, una novel·la terrible, hiperbòlica, esperpèntica, on l'humor de Santiago Rusiñol abandona la bonhomia i s'acosta a l'expressionisme alemany. Una paròdia de La dama de les camèlies que prefigura la pel·lícula Freaks de Tod Browing i avança la moda actual dels cossos tatuats.
La corrupció política, tractada amb l'arma més poderosa i letal, l'humor, es posa de manifest a En Josepet de Sant Celoni, que té com a protagonista un personatge que viu mil i una peripècies abans no aconsegueix ocupar una regidoria de l'Ajuntament de Barcelona.
Al final de la seva vida, Rusiñol aplega en un petit volum les sentències morals que havia anat elaborant al llarg dels anys. Màximes i mals pensaments són sentències nascudes de l'escepticisme profund amb què observava la societat.
