Niño de Elche

«No formo part de l'imaginari del flamenc, més aviat del de la gent que se'n troba fora»

El cantant presentarà la seva personal visió del 'cante', aquest diumenge a l'(a)phònica

27.06.2016 | 06:35
«No formo part de l'imaginari del flamenc, més aviat del de la gent que se'n troba fora»

Cantant. Francisco Contreras s'ha convertit en una de les autèntiques revelacions del panorama independent nacional, malgrat i portar gairebé una dècada fent música. La seva peculiar barreja de flamenc renegat, rock, electrònica i poesia urbana sense pèls a la llengua, han calat en un públic cada vegada més avesat a escoltar propostes més alternatives.Demà a la tarda serà al festival (a)phònica de Banyoles presentant l'aplaudit disc «Voces del extremo» (2015)

Establert des de fa molts anys a Sevilla, Francisco Contreras (Elx, 1985) ha sabut com pocs artistes trencar els límits establerts, amb una proposta que s'articula entorn del cante jondo, però amb un duende versàtil que es nodreix d'electrònica i fabrica atmosferes que poc o res tenen a veure amb les arrels del flamenc tradicional. Ha col·laborat amb la companyia de dansa Mal Pelo, amb Los Voluble -amb els quals ha actuat en dues edicions consecutives del Sonar de Barcelona- i també amb el gironí Jose Domingo, posant la veu al tema Me dejo llevar, del disc Vertical (2016). Però si per un tret destaca Niño de Elche és per unes lletres que versen sobre els drets socials, la necessitat de revelar-se, les distraccions imposades pel sistema o la dictadura dels mercats. Un compromís que, no obstant això, defuig la demagògia i el discurs fàcil.

Tot i portar gairebé una dècada fent música, a què atribueix l'èxit obtingut després del darrer disc?
Hi ha coses que no es poden explicar, que depenen de molts factors, tal vegada també de la sort o el moment. Imagino que pot tenir a veure amb la naturalesa del projecte actual, així com amb què hi ha un públic més receptiu amb les lletres, atès el context social i polític en el qual ens trobem. Una necessitat comporta una resposta, i potser aquest era el moment.

Sempre se l'ha situat dins del món del flamenc.?No obstant això, a vostè no li agrada que se l'etiqueti dins aquesta escena. Per quin motiu?
Sóc un personatge que no forma part de l'imaginari del flamenc, sinó més aviat, dins del de la gent que està fora de l'escena, perquè els meus projectes són molt diferents. Diguem que tinc una visió diferent. El flamenc és com una eina que utilitzo per parlar del que vull, però les meves fonts d'inspiració són unes altres. El pensament, la vestimenta... No sóc un cantant de flamenc, ni ho vull ser mai.

Però de no haver viscut a Sevilla, utilitzaria les mateixes eines per articular la seva proposta musical?
Sens dubte, la ciutat va aconseguir que comencés a experimentar amb el flamenc. Vaig descobrir i aprendre codis que mai abans havia conegut i que òbviament, he anat fent servir.

Les seves lletres parlen de la dictadura dels mercats, de la distracció dels mitjans o dels problemes socials. D'on surt aquesta consciència poètica?
Sempre he tingut un pensament crític, en diversos àmbits. Però el tema més poètic sorgeix de fa poc anys, quan gràcies a Antonio Orihuela, vaig descobrir un moviment que s'anomena poesia de la consciència. Ràpidament m'hi vaig incorporar, perquè m'interessava no només el seu concepte de poeta, sinó també la seva visió política. A?partir d'aquell moment, vaig començar a afrontar d'una altra manera les lletres de les meves cançons, molt més propera amb la realitat, amb certa influència dels cantautors.

Amb cançons tan directes com 'Que os follen', quina resposta acostuma a tenir en els seus directes per part del públic?
Acostumo a fer concerts molt diferents, que s'inclinen per diversos camins. El fet d'haver aconseguit una certa popularitat, i ser més conegut, fa que ara em pugui permetre més llicències que abans. Però, responent a la pregunta, en general, la resposta és molt bona.

En l'actuació al festival Sonar, amb Los Voluble, van projectar imatges de persones naufragant al Mediterrani, i de murs i fronteres. La música serveix per trencar les barreres?
El tema dels refugiats l'observo amb preocupació. Per sort o per desgràcia, és un tema que s'arrossega als mitjans des de fa massa temps. No podem parlar d'una Europa fraternal, mentre es maltracta els que arriben. La qüestió és posicionar-se i actuar amb rapidesa per intentar revertir aquestes polítiques migratòries. Hi ha una manca de consciència real, no només per part de l'escena musical, sinó per part de tota la societat.

Quina és la connexió entre Niño de Elche i Jose Domingo?
Vaig contactar amb ell després d'escoltar el disc 'En la distància' per dir-li que m'agradava el que feia. A partir d'aquí vam mantenir la relació i, en persona, el vaig conèixer gràcies a les meves col·laboracions habituals amb la companyia de dansa Mal Pelo.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Estrelles Michelin 2017

Millors gorgues de Girona

Tots els restaurants amb estrella Michelin 2017

La Guia Michelin 2017 serà presentada aquest dimecres al Mas Marroch de Girona. Hi assistiran tots els cuiners de restaurants amb dues i tres estrelles Michelin


Notes de tall 2017

Notes de tall 2017

Consulta el llistat de totes les notes d'accés a les carreres de les universitats catalanes. 

 

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Palamós, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona

 
Enllaços recomanats: Premis cinema