Un meu amic m'acaba d'enviar un correu que m'ha capficat. És una exposició breu de l'empresa que ha muntat, ell i els del seu equip. M'ha causat la mateixa sensació que em produïa l'examen de matemàtiques en els primers anys de secundària. Suspens.

Estic persuadit que es tracta d'una gran empresa. Matèria incomprensible per a mi. D'aquestes empreses que només necessiten mitja dotzena d'ordinadors i una localitat d'escasses dimensions. Però tot un món enter passa per aquesta. És un servei digital que em costa d'entendre perquè no vaig entendre aquest llenguatge de petit. I aleshores em resulta difícil donar a les paraules un sentit diferent.

La gent que compon l'equip ostenta graduació de direcció d'empreses, analistes, graduats en Art i disseny. El més comú és el de periodista, i el ?llen?guatge em sobrepassa: monitorització de marques, d'institucions, analítica de dades, canals corporatius, analítica de l'eficiència. La nomenclatura més tècnica que havia sentit era «analítica de histopatologia», però mai havia pensat que els microscòpics humans poguessin controlar i millorar tantes dades en ordre a una valoració d'emprenedories concretes. És una rendició per jubilació avançada.

Però vull dir, també, que he sentit una admiració real, profunda, per tot el que el meu amic m'explica. És el goig d'una intuïció. En aquest laberint tècnic, per la meva comprensió, hi veig l'acompliment d'una gran llei de la dignitat humana: el treball exercit, no sobre l'atzar de les coses, sinó sobre el realisme de la creació, el progrés al servei d'una vigilància primmirada sobre la veritat, un acostament tècnic que suposa la donació del propi jo, la generositat de l'esforç, oberta a tots els mons informàtics, la conversió d'un software en instrument de comunicació humana. En el fons, se sent el ressò bíblic: l'home fou posat en el paradís ut operaretur, perquè treballés.