En una bóta de fusta, igual que fa cent anys, un grapat d'habitants de la localitat xilena de Vilches barregen aigua, sucre, plàtan i neu mil·lenària extreta de la gèlida serralada dels Andes, per fabricar un cremós i autòcton gelat artesanal, elogiat per xefs internacionals.

Wilibaldo Leiva, un ancià de 73 anys a qui tots criden Don Guayo, recol·lecta els ingredients per elaborar el gelat de Vilches, una ambrosia que va deixar esbalaït al mateix Jordi Roca, el reboster gironí del Celler de Can Roca.

Leiva, en companyia d'un grup de vilatans, recorre Vilches Alt, una localitat que s'aixeca a la falda de la serralada dels Andes, a la recerca de la matèria primera dels seus sorbets, la neu.

En arribar a una zona de gèlides condicions climàtiques, la comitiva cava clots a la terra de gairebé dos metres de profunditat per guardar la neu recol·lectada, que en unes setmanes més és rescatada per elaborar el refresc.

Les fosses són cobertes amb una tela i banyades amb sal de mar, perquè s'endureixi la neu. Després tapen els clots amb sacs de plàstic perquè els vents primaverals i la calor no deteriorin el seu contingut.

Leiva va explicar a Efe que fa més de quaranta anys que prepara gelats així, en una pràctica que va heretar dels seus avantpassats.

"És impressionant veure que hi ha pràctiques tan particulars com aquesta. És un dolç molt simple, però que alhora té una brutal complexitat de textura, història i artesania", va explicar Jordi Roca, de visita a Xile.

Roca, qui va ser nomenat el millor pastisser del món per la revista britànica Restaurant Magazine, l'únic antecedent que té sobre un gelat fet amb neu és el que ell, en una innovadora iniciativa, va elaborar a l'Himàlaia.