Democràcia es diu per referència al poder polític del poble. L'aire encara en va ple des de les últimes eleccions. Es tracta d'una capacitat d'intervenció individualment molt petita. El poder del poble són, aquí, molts milions de persones de divuit anys en amunt. La força està en la conjunció de vots. No votar és una capacitat infinitesimal de poder que no es manifesta i que s'anul·la. És una omissió per miopia política. Però això calia explicar-ho la setmana passada, encara que fos simplement una pinzellada ètica.
Però no es pot pensar que el poder polític de qualsevol ciutadà es redueixi simplement a votar. La trajectòria d'una vida humana és tota ella rellevant de cara a una influència sobre el bé comú. El món digital era inimaginable fa un temps. La persona humana lluita i tendeix a una plenitud física com també a una maduresa mental, una harmonització de coneixements, una vida afectiva i un treball amb ressonància molt àmplia. Una persona, qualsevol persona, actua en un software humà en el qual el seu coneixement i el seu cor i les seves habilitats, les virtuts, constitueixen devassalls positius sobre una certa dimensió del bé comú. Per això, en aquest sentit es pot dir que bon polític també ho és un bon mestre, un bon flequer, un bon professor d'universitat, un bon estudiant, un bon miner, un bon pagès, una bona mare de família i un bon discapacitat.
Democràticament, la irradiació, per dir-ho d'alguna manera, de la bondat humana individual afecta també l'estructura social que influeix sobre el clima polític d'un país. Millorar les persones, cultivar la bondat, té sempre ressonàncies públiques. La tecnologia sola no pot fer funcionar un país. Ni la riquesa, ni que sigui justament repartida. La felicitat humana depèn, en últim terme, de la bondat humana. De la seva lluita pel compromís al servei dels altres. En llenguatge cristià, i amb arrels evangèliques de fa dos mil anys, i proclamat pel Concili Vaticà II, d'això se'n diu «vocació universal a la santedat».
