Els mesos de juliol i agost normalment són els que la majoria de persones que tenen treball estable aprofiten per guardar uns dies o setmanes de descans, ja sigui en algun indret lluny del domicili habitual, o organitzant excursions des de casa mateix.

La majoria d'infants i joves participen en colònies, camps d'estiu, propostes especials, acompanyen els pares en les seves activitats o des de casa organitzen el seu temps de lleure. Ofereixo aquesta reflexió amb el desig que ajudi a «viure» amb intensitat i profit aquests mesos.

-Cal pensar en un mateix. Sí, cal pensar en cadascun de nosaltres, i no per una actitud egoista, sinó perquè en tenim necessitat. La feina de cada dia, les responsabilitats familiars i altres que s'hagin assumit en l'àmbit de les institucions provoquen que la vida personal agafi un ritme accelerat.

Sovint no es té temps per descansar, reflexionar sobre la pròpia vida i la dels qui ens envolten, pregar, llegir o asserenar-se amb activitats de lleure o aficions personals. Això també val d'alguna manera per als jubilats professionalment, però no «jubilats» d'altres responsabilitats que per motius familiars o per voluntariat han assumit.

Cercar estones de silenci, adonar-se de la presència i l'acció de Déu en la pròpia vida, contemplar la natura, endinsar-se en algun bosc, entrar en alguna església una estona, llegir algun llibre o articles que ajudin a entendre el moment que vivim o gaudir del plaer de la lectura, d'escoltar música... deixant de banda a altres missatges de distracció que arriben cada dia pels mitjans de comunicació... caldria que fos ara un exercici prioritari per mantenir la serenor, l'equilibri i redescobrir-se novament com a persona. A més, aquesta actitud és del tot necessària per pensar en els altres, per fer atenció a aquells que fan camí al nostre costat.

-Cal pensar en els altres... en la pròpia família. Durant «el curs» certament es viu en família, però sovint el ritme frenètic de treball, de responsabilitat, d'horaris d'estudis o atres activitats provoca dèficits de comunicació i d'atenció personalitzada a cada persona i de moments per compartir la nostra fe. Durant aquests mesos podem intensificar la necessària comunicació [...] (extret del Full Parroquial).