El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona ofereix l'exposició que explora 'l'Ars Combinatòria' de Ramon Llull, el mètode de coneixement inventat pel pensador per unificar els sabers de l'època amb l'objectiu de portar la pau a les religions.

Per al comissari de l'exposició, Amador Vega, l'objectiu és donar a conèixer el pensament d'un personatge "genial i extraordinari" i l'impacte que va tenir "al llarg dels segles" com a "precedent de les noves tecnologies", a més de mostrar la lectura que n'han fet artistes contemporanis.

En aquest sentit, la mostra també incorpora instal·lacions d'artistes actuals d'arreu del món i obres d'autors influenciats pel pensament lul·lià, com Salvador Dalí, Antoni Tàpies, Jacint Verdaguer o Italo Calvino. L'exposició es podrà veure fins l'11 de desembre i està organitzada conjuntament amb el Zentrum für Kunts und Medien technologie de Karlsruhe (Alemanya).

Segons Vega, el títol de l'exposició és "irònic" perquè és "com van rebre els filòsofs del renaixement la proposta de Llull", ja que pensaven que havia fet "una màquina de pensar per respondre totes les preguntes de la ciència".

L'exposició vol remarcar el "gran paper" del considerat "el primer filòsof europeu que fa servir la llengua vulgar, el català".

L'objectiu primordial és "fer veure la interdisciplinarietat enorme" d'aquest autor, que "entenia la realitat com una gran xarxa". "Avui que tothom parla de xarxes, Llull està darrera d'això", ha sentenciat.

En aquest sentit, ha apuntat també que el seu mètode, l''Ars combinatòria', va ser "crear un llenguate nou" que combinava elements diferents d'una realitat a través de la qual "s'obtenien noves formes de pensament".

Obres exposadesL'exposició mostra més de 90 obres de diversos autors, de les quals 14 són de Ramon Llull, que va escriure més de 250 llibres en català, llatí i àrab. Entre les obres de l'autor exposades hi consta 'Arbre de filosofia d'amor', el 'Llibre d'Amic e Amat' o el 'Llibre de l'ordre de cavalleria'.

A banda dels seus manuscrits i textos, també n'hi ha d'autors que han interpretat de "forma lliure", segons Vega, l'ars combinatòria lul·liana, com per exemple d'Italo Calvino, Eduardo Cirlot o Salvador Dalí. Pel que fa a les instal·lacions audiovisuals, destaca la de David Link, Jeongmoon Choi o la de Perejaume, que clou l'exposició.