Els joves sí que estan interessats en la cultura, però el problema és el preu, segons ha revelat un informe de la Universitat de València i de la Direcció General de Joventut de la Generalitat catalana.

L'informe, titulat "La participació cultural de la joventut catalana. 2001-2015" i elaborat pel catedràtic de Sociologia de la Universitat de València Antonio Ariño, destaca l'efecte combinat de la crisi econòmica i les noves tecnologies de la informació i la comunicació en l'accés dels joves a la cultura.

Segons l'informe, la participació cultural juvenil va augmentar entre el 2001 i el 2012, però aquell any la recessió va impactar profundament en aquest sector, cosa que va provocar menys espectacles gratuïts i menys consum cultural que impliquin desplaçaments o pagar una entrada en reduir-se la capacitat de despesa de les famílies.

Ariño ha afirmat que la pujada del 21% de l'IVA "també ha agreujat la situació del consum cultural" i especialment de les arts escèniques encara que, d'una altra banda, les descàrregues gratuïtes a les xarxes han augmentat: "no és el mateix el resultat de les vendes de llibres i el sector editorial que la pràctica de la lectura", ha sostingut.

L'univers digital avança imparable, i Ariño ha sostingut que "podem parlar d'una 'cultura nòmada', que va allà on està la persona" a través dels telèfons intel·ligents.

Ariño ha destacat que no hi ha una "ruptura intergeneracional" entre els joves i els seus pares, encara que la definició de cultura és més àmplia per als joves, que inclouen el seu entreteniment i "viatges, gastronomia, tradicions populars...".

Tant joves com gent gran assisteixen a concerts de música clàssica i visiten museus i exposicions, encara que aquest àmbit "clàssic" de la cultura sempre hagi estat "minoritari"; en el cas dels joves, Ariño ha afirmat que "la cultura clàssica té una funció de posicionament social que a vegades els importa més que el seu interès".

L'informe sosté que veure la televisió, escoltar la ràdio i llegir llibres, anar al teatre o acudir a musicals o espectacles de dansa i circ també són "activitats transversals", encara que connectar-se a Internet, escoltar i descarregar música o veure pel·lícules en línia i jugar a videojocs són destacadament juvenils.

L'accés a la cultura també és desigual entre els propis joves: el capital educatiu, l'ocupació i la classe social constitueixen un eix vertical que limita aquest accés ja que "sense coneixements, no es pot valorar la cultura".

El president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, Carles Duarte, ha assenyalat que les polítiques culturals de democratització que intenten pal·liar aquesta situació "no han actuat tenint en compte com és realment el públic al qual es dirigeixen", per això el resultat és una sèrie de tòpics segons els quals als joves no els interessa la cultura o llegeixen menys que els adults.

De la seva banda, la directora general de Joventut, Marta Vilalta, ha declarat que la Generalitat vol "universalitzar l'accés a la cultura" i ha dedicat 1,71 milions d'euros per a 54 activitats culturals que integrin els joves.