Diu que celebrar el 30è aniversari del grup exactament al racó de món on van començar li fa especial il·lusió. Mantenim una conversa més que agradable amb Gerard Quintana, recorrent el passat, present i futur d´una banda que ja forma part de les nostres vides.

En plena gira d´estiu, presentant el nou disc, quina és la intenció de Cercles?

Cercles va ser la voluntat de Sopa de tornar en present, no només en passat. Arriscant-nos, portant cançons noves per conviure amb un repertori ja clàssic. Eren deutes que teníem amb el públic. Cercles es podia haver dit «etapes», en el sentit que qualsevol pas pot ser un inici o pot ser un final.

És la perspectiva de 30 anys de trajectòria?

Sí, hi ha un efecte de recorregut, de trajecte. Volem que el futur estigui basat en el present d´aquest disc.

Després d´haver desaparegut 10 anys, s´esperaven aquesta rebuda tan intensa?

Tornar sempre és un misteri. D´alguna forma tens la sospita que les cançons formen part de la vida de molta gent, però no tens la certesa de si aquestes cançons encara són importants per a ells. Però pels tres concerts del 2011 vam tenir molt clar que havia de tornar aquest compromís de nou, no podíem deixar així la gent.

Com celebraran els 30 anys?

A partir d´octubre farem tres concerts a Londres, Barcelona i Madrid. Seran concerts diferents, en els quals el públic serà molt partícip. Concert a concert anem ­canviant coses, però el principal és que tenim molta il·lusió per acollir cançons de tot el nostre bagatge.

El concert de Roses a la Ciutadella també serà diferent?

Segurament serà un dels concerts més potents de la gira, com al festival de Cap Roig, també. Són concerts on arriba molta gent. Però Roses em fa especial il·lusió.

I això com és?

Perquè tinc un vincle amb Roses. Hi vaig passar molts estius d´adolescent i vaig treballar-hi. Allà va ser on em vaig començar a enamorar de la música. A Roses vaig escoltar Pink Floyd, la meva primera discoteca on sonava Bob Dylan, el Canet Rock dels 80. Jo pensava: «Algun dia jo estaré fent això», i, efectivament, així serà, a la Ciutadella.

Personalment, com analitzeu el moment que esteu vivint?

Segurament és un regal, no hi comptàvem. El 2001, després de la mort del Joan Cardona i dels últims concerts, el futur era absolutament incert, no apuntava a una possible reunió altre cop del grup.

Un regal espectacular en tots els sentits...

Ara ho estem gaudint com mai. El temps et llima les arestes i és molt més fàcil compartir, quan ets jove tens la sang més calenta. La relació i la convivència entre nosaltres és fantàstica, hi ha més sentit d´equip.

Això es deu notar als concerts.

Molt, a més, ara no fem concerts de festa major gratuïts, sinó que mirem de cuidar més la producció audiovisual, la implicació a escala tècnica.

Sopa ha tornat per quedar-se?

Les condicions en què estem treballant són estables. No podem estar fent gires d´aquest volum any rere any i per això és molt possible que, després d´aquesta gira, hi hagi un temps de silenci. No sabem si serà llarg o curt, si traurem o no nou disc. El que sí que tenim clar és que hi ha una manera de treballar que encara no hem tocat.

No han espremut tot el suc a Sopa?

En absolut... A Cercles, no totes les cançons van arribar a bon port, potser aquestes acaben sortint a la llum en un futur. L´important és que com a mínim veiem que la màquina està engreixada i que l´esperit hi és sencer. Les ganes de fer cançons hi són, encara no hem fet la nostra millor cançó.

Sons del Món ha creat un vi especial. Què els ha semblat aquesta iniciativa?

Ens encanta! Molt contents de poder celebrar els 30 anys amb un vi de l´Empordà. El vi en aquest racó de món és espectacular, tots els entesos del vi hi coincideixen. Ser còmplices d´això és una meravella.