L'Ajuntament de Corçà va presentar ahir la museïtzació i reproducció a escala del retaule gòtic de l'ermita de Santa Cristina de Corçà. El consistori pren així la iniciativa de promoure i valorar l'ermita, situada als afores del poble i, segons indica, un dels indrets més estimats pels habitants del poble i rodalies.
El retaule data de l'últim terç del segle XV i ha estat atribuït al pintor Miquel Torell, nascut a Girona i documentat entre els anys 1471 i 1486. Va estar a punt de ser venut a l'estranger, però va ser traslladat a l'interior de la parròquia de Corçà, protegit per un reixat que en provava una bona observació, després que un article de La Publicidad alertés de l'operació comercial que es pretenia dur a terme. Finalment, va ser traslladat al Museu Diocesà i avui es troba conservat i exposat al Museu d'Art de Girona.
L'obra original mesura 264 centímetres d'alçària per 185 de llargada, és una pintura sobre taula, amb arquitectures de fusta tallada i daurada, i fons d'escena també daurats. Està estructurada en tres carrers d'escenes, el central més ample, i compta amb predel·la. Les parts conservades indiquen que tenia guardapols, però no en queda rastre.
A la predel·la i els carrers laterals les escenes es concentren en narrar la vida de la santa, seguint els textos de la Llegenda Àuria, escrita per Jacoppo de Varazze, qui era arquebisbe de Gènova l'any 1260. No s'hi aprecien canvis iconogràfics substancials respecte a les versions catalanes contemporànies. El relat s'inicia ordenadament en l'escena esquerra de la predel·la i en la resta de compartiments d'aquest espai, però en canvi, es desordena en la resta del retaule.
Els experts han identificat recentment l'autor del retaule, Miquel Torell, a qui s'havien vinculat nombroses obres conservades a banda i banda del Pirineu. Tot i això, molts autors discuteixen aquesta associació.
Nova senyalització
En l'acte d'ahir, l'Ajuntament de Corçà també va donar a conèixer la nova senyalització exterior de l'església, amb textos interpretatius i un codi QR enllaçat a una imatge interactiva de 360º, i nous textos de caràcter científic que es podran consultar per Viquipèdia. Citada per primer cop el 1235, l'ermita va ser la seu d'una confradia dedicada a Santa Cristina. Es tracta d'un edifici d'una sola nau, coberta amb volta de canó i amb un absis amb planta de ferradura. Al voltant de l'ermita s'han localitzat diversos vestigis d'època romana, i podria haver-hi hagut un petit edifici o construcció de culte precristià on actualment s'aixeca la capella.
