Les 97 obres de Sixena segueixen al MNAC i a Lleida: demà s'esgota el termini

De les 97 obres, que van ser comprades per la Generalitat de Catalunya i el MNAC entre els anys 1983 i 1994 per uns 300.000 euros, 53 estan al dipòsit del Museu Nacional d'Art de Catalunya i, segons el departament de Cultura, no s'han exposat mai enlloc. Les 44 restants es troben al Museu de Lleida. D'aquestes, set estan exposades. Es tracta de tres caixes sepulcrals de les monges i quatre fragments d'un retaule dedicat a Santa Anna, de Gabriel Joly. La resta estan a les reserves del Museu de Lleida.

Evolució del conflicte a nivell judicial

El judici sobre la propietat de les 97 obres d'art de Sixena va tenir lloc el 27 de febrer de 2015 al jutjat de primera instància número 1 d'Osca i la seva titular, Maria del Carmen Aznar, va declarar nul·les les compres, en la sentència emesa el 8 d'abril de 2015. La Generalitat va recórrer llavors aquesta sentència a l'Audiència d'Osca, que encara està pendent de resoldre. Precisament el fet que la sentència no sigui ferma ha estat el principal argument de Catalunya per no traslladar els béns. Cal recordar, a més, que la decisió de l'Audiència encara es podria recórrer al Tribunal Suprem.

Tot i que la sentència no sigui ferma, existeix, però, una ordre de trasllat provisional emesa pel jutjat de primera instància número 1 d'Osca el 12 de juny de 2016, a petició del govern de l'Aragó i l'Ajuntament de Vilanova de Sixena. La Generalitat i el MNAC van recórrer aquesta ordre de trasllat provisional però el 23 de maig de 2016 la jutgessa d'Osca va rebutjar el recurs i el 24 de maig, a través d'un decret, va posar data i va ordenar a traslladar a Sixena les 97 obres d'art en litigi que es troben al Museu de Lleida i al MNAC el 25 de juliol. El Govern va presentar llavors el 31 de maig un recurs de revisió del decret pel que feia a l'establiment d'una data límit però el 5 de juliol la jutgessa també el va desestimar.

La Generalitat ha intentat frenar aquest trasllat de les obres a través d'altres vies també. El 19 de juny de 2015 el conseller de Cultura planteja un conflicte de jurisdicció i requereix la inhibició del jutjat de primera instància número 1 d'Osca en relació amb el procediment. El 23 de juliol de 2015, el mateix jutjat rebutja el conflicte de jurisdicció i ho remet al Tribunal Suprem. El Tribunal Suprem també rebutja el conflicte jurisdiccional plantejat per la Generalitat i reconeix així, la competència del jutjat de primera instància número 1 d'Osca per resoldre el conflicte.

Esgotada aquesta via, el 12 de juliol de 2016 la Generalitat i el MNAC demanen la nul·litat d'actuacions contra la resolució provisional del jutjat d'Osca i el 19 de juliol la jutgessa d'Osca desestima aquests incidents. La Generalitat considerava que tant la sentència com la interlocutòria s'havien dictat obviant les competències que té atribuïdes estatutàriament la Generalitat en matèria de patrimoni cultural.

El conflicte a nivell polític i social

El Parlament va aprovar el 13 de juliol de 2016 una resolució en què demanava al Govern que es comprometés a garantir que les obres de Sixena es quedessin a Catalunya. La Diputació i l'Ajuntament de Lleida es van adherir a un manifest signat el 8 de juny de 2016 per quinze entitats lleidatanes que formen part de la Plataforma d'Entitats Culturals de Lleida reclamant que la Generalitat actués amb urgència per frenar el trasllat de les peces el 25 de juliol. Al manifest s'hi van anar adherint entitats i institucions d'arreu de Catalunya.

La Facultat de Lletres de la UdL va emetre el 3 de juny un comunicat defensant que els béns es quedin a Catalunya. El 9 de juny de 2016 la Xarxa de Museus de Lleida i l'Aran comunica a través d'un manifest el seu suport ''incondicional'' al Museu de Lleida i al MNAC. La Junta de Museus va informar negativament sobre el trasllat dels béns de Sixena a l'Aragó, recordant que els objectes dipositats al Museu de Lleida estan catalogats i protegits per la Generalitat.

També al carrer s'han dut a terme actes de suport al Museu de Lleida i al MNAC. El més multitudinari va ser la festa reivindicativa que va aplegar prop d'un miler de persones a Lleida el 14 de juliol de 2016 per defensar que l'art no marxés sota el lema 'Els Museus no es toquen'. El periodista i escriptor Francesc Canosa va llegir amb contundència el manifest en què es demanava al Govern fermesa per defensar la unitat de les col·leccions museístiques.

Acord de Govern previst per dimarts

La Generalitat ha anunciat aquesta setmana que dimarts el Consell de Govern aprovarà el trasllat a l'Aragó de les 53 obres d'art del Monestir de Sixena que es troben al MNAC perquè, asseguren, no formen part del catàleg de béns protegits; però no les 44 obres que estan al Museu de Lleida perquè recorden que formen part d'una col·lecció, que estan catalogades i protegides per la Llei catalana de Patrimoni. El conseller de Cultura, Santi Vila, davant la seva homòloga aragonesa, Maria Teresa Pérez, en una reunió el 25 de febrer de 2016 a Saragossa, ja va proposar cedir les 53 de les 97 obres del Monestir de Sixena emplaçades al MNAC, però la falta de consens polític i territorial va obligar-lo a fer marxa enrere.

Ara, sembla que la mesura s'acordarà el 26 de juliol i llavors caldria "uns dies" per traslladar les 53 obres del MNAC, segons Cultura. Així doncs es compliria només part de l'ordre (ja que faltarien les 44 del Museu de Lleida) i tard, ja que el termini acaba el 25 de juliol. Caldrà veure com respon l'Aragó, perquè tant els serveis jurídics del govern aragonès com de Vilanova de Sixena han demanat al jutjat la intervenció de la policia judicial per agafar les 97 peces.

Altres conflictes oberts

Hi ha un altre conflicte judicial obert paral·lel que segueix el seu curs de manera independent. Es tracta dels frescos murals originaris de la sala capitular del Monestir de Sixena (Osca), que estan exposats al MNAC, que reclama també l'Aragó. El judici va tenir lloc el 18 i 19 de gener de 2016 i el 5 de juliol de 2016, el Jutjat de Primera Instància número 2 d'Osca va condemnar el MNAC a restituir les pintures al seu lloc d'origen. Les pintures murals decoraven des del segle XII el monestir però un incendi durant la Guerra Civil les va malmetre. Patrimoni de la Generalitat les va recuperar i les va portar a Barcelona, on van ser restaurades. El MNAC les té en dipòsit des de l'any 1940 i, des de 1960, estan exposades al públic com una de les grans obres mestres de la col·lecció del museu. La sentència dóna la raó a l'executiu aragonès, que considera que "legítimament" els béns pertanyen a la congregació de l'ordre de Sant Joan de Jerusalem, propietari del monestir, i que se les van endur "sense cap títol jurídic de propietat". En el seu escrit, la jutgessa qüestiona l'existència d'un contracte entre les religioses i el MNAC així com que l'arrencada de les pintures fos l'única alternativa per salvar-les.

L'altre conflicte per obres d'art entre l'Aragó i Catalunya, no ha arribat als jutjats ordinaris, sinó als tribunals eclesiàstics ja que es tracta d'un litigi entre els bisbats de Lleida i el de Barbastre-Montsó. Els municipis aragonesos de Vilanova de Sixena, Peralta de Alcofea i Berbegal reclamen 112 obres d'art que es troben al Museu de Lleida. Els ajuntaments aragonesos van denunciar l'any 2011 el llavors bisbe de Lleida, Joan Piris, per "desobediència" a Roma davant la Congregació de Bisbes i el Tribunal de la Rota. La Generalitat no reconeix els tribunals eclesiàstics i no ha ordenat mai el trasllat d'aquestes 112 obres.

El Monestir de Sixena va formar part del Bisbat de Lleida, igual que molts altres municipis de la Franja de Ponent dels quals se'n conserven obres en litigi, fins l'any 1995, quan l'Església va disposar que havien de coincidir els límits polítics amb els eclesiàstics. Aquell any van començar els diversos litigis pel patrimoni artístic de les esglésies.