El Govern ha presentat aquest divendres al Tribunal Constitucional (TC) un recurs d'empara contra el trasllat provisional al Monestir de Sixena de les 44 obres d'art en litigi ubicades al Museu de Lleida, que formen part de la col·lecció de l'equipament i estan catalogades i protegides per la Llei catalana de Patrimoni.

En l'escrit presentat a l'alt tribunal espanyol, s'argumenta que si el conseller de Cultura, Santi Vila, procedeix al trasllat dels béns de Lleida a l'Aragó «incomplirà la normativa legal catalana», posant-lo «entre l'espasa i la paret».

Davant d'això, l'executiu reclama la suspensió «immediata» de la sentència del jutjat d'Osca que obligava a traslladar les 97 obres d'art en litigi abans del 25 de juliol passat, 53 de les quals -les emmagatzemades al MNAC- ja són a l'Aragó.

Mentrestant, per la seva part, la titular del jutjat d'instrucció número 1 d'Osca va emetre ahir una providència en la qual exigeix a Catalunya que compleixi la sentència i torni les 44 peces del Monestir de Sixena que segueixen al Museu Diocesà de Lleida.

En la resolució, la jutge adverteix Catalunya de les conseqüències legals que podrien tenir lloc en cas de no atendre el requeriment, encara que no les especifica ni els posa data.

Dimarts passat, el Govern d'Aragó va demanar a la jutgessa que exigís el compliment en els seus justos termes de la sentència que obliga Catalunya a tornar 97 peces de Sixena i que establís les mesures coercitives necessàries per a això, dia en el qual van arribar al monestir 53 de les obres procedents del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).

El Govern havia sol·licitat a més a la jutge que la primera setmana d'agost fos hàbil, però no ha rebut resposta, amb la qual cosa qualsevol decisió sobre els béns es posposa fins al setembre, van indicar fonts de l'Executiu.

En el seu recurs presentat ahir, la Generalitat argüeix que aquestes obres formen part «d'una col·lecció catalogada i protegida per la Llei 9/1993 del patrimoni cultural català, i per la Llei 17/1990 de museus», i afegeix que si l'execució es fa en els terminis plantejats per la jutge es podrien produir «perjudicis irreparables» per a la part recurrent.