Bella nit d'estiu a la plaça Feliu de Camallera. El festival Camallera Cançó d'Autor arrencava amb Joan Isaac excercint de mestre de cerimònies. És aquest un festival diferent, tant pel que fa la intenció com a la programació. No en va el nom del festival especifica que es tracta de la "República de les paraules crítiques".
I és que aques és un festival bastit amb coherència al voltant de la paraula, bé cantada, bé pensada o bé expressada polítícament. L'inconformisme sura per una programació en la qual tenen presència noms com El niño de la hipoteca, Rusó Sala, Borja Penalba i Mireia Vives, Dani Flaco, Pau Alabajos i Juan Carlos Monedero, Joan Tardà, la "nena de la guerra" Roser Rosés o Joan Isaac, que va obrir el festival.
En Joan Isaac hi conflueixen la bellesa de les paraules i l'inconfomisme vital. A la primera part de la seva actuació, la presència dels amics habituals d'Isaac va omplir l'escenari. Meravelloses versions de Bersani, Fabrizio de André, Luis Eduardo Aute, Vinicius de Moraes (amb la sorpresa de la veu de Silvia Comes, present entre el públic), Astor Piazzola... que conformen el seu darrer disc Joies italianes i altres meravelles. D'Itàlia a Argentina, passant pel Brasil i rumb a Cuba. En la segona part, Joan Isaac va repassar algunes de les cançons més característiques de la seva llarga trajectòria, amb alguns temes "nous" i d'altres "novíssims".
Lluita i bellesa en les seves lletres i l'embolcall musical, per acabar amb una sentida A Margalida i, encara, un record a l'intel·lectual recentment traspassat Manuel Costa-Pau. Punt i final a una actuació de Joan Isaac per al record de les nits emporandeses i punt i seguit a un festival que segueix el seu camí els propers dies.
