L'ús de les noves tecnologies aplicades a l'estudi dels papirs centra el 28è Congrés Internacional de Papirologia, que reuneix aquesta setmana a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona, per primera vegada a Espanya, prop de 400 investigadors i experts. En el congrés s'analitzarà, entre d'altres aspectes, com la investigació de la informació continguda en els antics papirs es beneficia cada vegada més dels últims avenços en ciència i tecnologia.

Com a exemple d'això, es podran llegir per primera vegada rotllos de papir carbonitzats procedents de l'antiga ciutat romana d'Herculano sense haver de desenrotllar-los gràcies a l'accelerador de partícules, i s'utilitzarà la fotografia multiespectral per llegir papirs que estiguin deteriorats. Aquesta intersecció de la papirologia amb les ciències també ajudarà a l'estudi de la composició química i atòmica dels tints i les fibres dels suports, cosa que «permetrà conèixer l'edat i procedència dels papirs», va explicar ahir el professor de la UPF i coorganitzador de l'esdeveniment, Alberto Nodar.

En aquesta edició del congrés, que compta amb el suport de l'Associació Internacional de Papirologia i que és el primer celebrat a Espanya, hi participen prop de 400 investigadors de tot el món que abordaran la transcripció, traducció i interpretació dels papirs, així com la seva restauració i preservació. La papirologia, la ciència que estudia l'ús del papir com a mitjà de comunicació durant les antigues civilitzacions mediterrànies, compta amb entre 500 i 600 experts a tot el món.

Cada tres anys, aquests experts «es posen al dia» sobre papirs literaris i documentals, que permeten conèixer com era la vida diària a l'Antiguitat, així com nous textos i noves tecnologies que facilitin el seu estudi, segons ha explicat la papiròloga i coorganizadora del congrés, Sofía Torallas.

El congrés també comptarà amb una secció dedicada als «papirs màgics», explica Torallas, que estudiarà els llibres d'introducció a la màgia per conèixer «com es transmetia aquest coneixement a l'Antiguitat». Torallas destaca que és «un honor» poder celebrar l'esdeveniment a Espanya, ja que suposa el reconeixement internacional del treball dels últims 15 anys en un país on, fins fa poc, «no hi havia gaire tradició acadèmica» en la papirologia.

Espanya compta amb un arxiu de papirs a Madrid i dos a Barcelona, que són a Montserrat i a l'Arxiu Històric dels Jesuïtes de Barcelona, i que contenen «essencialment documents cristians». Malgrat això, fins fa un parell de dècades no s'havia impulsat l'estudi acadèmic «ni en classes ni en equips d'investigació», segons va valorar Nodar.