Han passat set anys des que una jove d'aspecte fràgil i veu sensible es va llançar de cap al món de la música amb Start, Restart, Undo (Subterfuge, 2009), el debut discogràfic que ens va descobrir Anni B. Sweet, una artista convincent i atrevida, capaç de donar una volta de rosca al folk independent fet a Espanya, amb les influències anglosaxones de l'omnipotent Bob Dylan. El temps ha passat i aquella proposta s'ha anat transformant, paral·lelament a la lluita que la jove malaguenya ha mantingut contra la seva extrema timidesa. Si a Oh, Monsters! (Subterfuge, 2012) Ana López mostrava el seu vessant més fosc i melancòlic, a Chasing Illusions (Subterfuge, 2015) va decidir realitzar un gir radical cedint més protagonisme als sintetitzadors i orientant la seva música cap a un pop més melòdic i lluminós.

Què va canviar en els tres anys transcorreguts entre el segon i el tercer disc de la seva carrera?

És cert que entre un disc i l'altre hi ha molts canvis, tot i que les lletres continuen sent fosques i tristes, ja és el que m'inspira en el moment de compondre. Oh Monsters! era lent i tenia unes estructures més complexes. Chasing Illusions és més rítmic, amb més elèctriques, sintetitzadors i llum. Crec que les noves cançons són més rodones i s'aproximen més al pop.

La bona música és terapèutica per a qui la sap escoltar. Ho és també per al seu autor o intèrpret?

En el meu cas, totalment.?Molts sovint el que em porta a compondre cançons és aquesta necessitat d'explicar coses i desfogar-me. Sóc bastant tímida i no tendeixo a trucar a una amiga per explicar-li els meus problemes. M'ho acostumo a quedar a dins, i quan passo una estona donant-li voltes, necessito escopir-ho d'alguna manera. Això em porta a escriure, tocar la guitarra i fabricar una melodia, que no necessàriament parla exactament de la situació que m'ha passat, però que sí que l'ha inspirat. És una teràpia, com també ho és escoltar la música que m'agrada.

En aquest darrer disc, el tema Everyone Talks es troba precedit de I Spoke To Me. Creu que és important aprendre a dialogar amb un mateix i treure ferro a tot allò que diguin els altres?

(riu) Doncs no havia caigut en què les dues cançons anessin seguides, però sí que tenen molt a veure. Everyone Talks fa referència al fet que tot el món parla i s'expressa, sobretot avui dia, gràcies a les xarxes socials. Per la seva banda I Spoke To Me s'endinsa en aquesta necessitat de saber parlar amb un mateix, del que m'explico a mi mateixa, que és el que hauria de ser realment important. Cal escoltar-se més a un mateix, deixant en un segon pla tantes crítiques o opinions de gent que no està a prop teu ni et coneix. Sovint llegeixo les cròniques i crítiques dels meus concerts i, si són constructives, m'ajuden molt, però quan no, intento no fer-ne gaire cas.

Ha aconseguit despendre's d'aquella timidesa que exhibia en els seus primers concerts?

Suposo que hi ha alguna cosa dins meu que ha canviat en aquests anys, a diferència del que era abans. Però, no obstant això, em sembla que en el fons la timidesa s'ha accentuat. Potser és que ara en sóc més conscient i ho noto molt més. A dalt de l'escenari és més complicat, però he après a saber interpretar les meves cançons, passar-ho bé i oblidar-me de la timidesa.

En el disc Oh Monsters! abordava el fet de fer-se gran amb la cançó Getting Older. Encara no ha complert els trenta, però li causa vertigen fer anys?

Ho vaig acceptant a poc a poc. La por que tinc de fer-me gran és la de perdre les persones que no vull perdre. No m'havia fet a la idea que hi havia gent al meu voltant que ?desapareixerien abans que jo. D'altra banda, també existeix la pressió de pensar que quan et fas gran has de complir amb allò que s'espera de tu. Abans pensava que fer-se gran comportava ser més intel·ligent i saber què fer en tot moment. El cert és que quan hi arribes no és exactament així. En alguns aspectes encara em sento com una nena petita. No sé si temo més fer-me gran o quedar-me petita.

El web de l'edició espanyola de la revista Vanity Fair ha publicat recentment una entrevista que li han fet per a la secció celebrities. Com encara el fet de ser un personatge conegut?

Jo no em sento per res del món com una persona famosa. De fet, visc al camp, en un poble situat a la província de Granada, i allà hi visc molt allunyada del món més mediàtic. Alguna vegada passejant per Madrid algú m'ha aturat pel carrer i m'ha felicitat per la meva música. Res més.

Per la majoria de gent, l'estiu és sinònim de vacances, relaxació i desconnexió. Per als músics, són mesos de feina, sobretot per la gran quantitat de festivals que s'organitzen. Quan fa vacances Anni B. Sweet?

Vacances de marxar i tombar-se a la platja no en tinc. Potser quatre dies lliures en els quals vaig a veure la família i els amics, però poc més. En aquesta professió, gairebé sempre estàs ocupada, component cançons o treballant en diversos projectes. Sempre hi ha feina per fer, inclòs quan acabes una gira de concerts. En el meu cas, m'agradaria llançar nou disc l'any vinent, però encara no sé si serà possible. Sempre depèn de molts factors, com per exemple de la disponibilitat de l'equip amb el qual vols treballar.