El filòsof de La Rioja Gustavo Bueno Martínez va morir ahir als 91 anys a la localitat asturiana de Niembro, només dos dies després de la mort de la seva esposa, Carmen Sánchez Revilla, segons va informar la fundació que porta el seu nom. La figura de Bueno, el filòsof de les opinions contundents i polèmiques, s'havia popularitzat per la seva presència en mitjans informatius i tertúlies televisives.

Considerat el filòsof espanyol més important de les últimes dècades, Bueno va desenvolupar teories com el tancament categorial o el materialisme filosòfic, però la seva vocació de no cenyir-se a la "torre d'ivori" acadèmica el va portar a intervenir en debats públics de tot tipus durant dècades. Autodefinit com a ateu -"no és que Déu no existeixi, és que no pot existir", proclamava-, Bueno va cursar estudis de Filosofia i Lletres a Saragossa i Madrid i va obtenir als 24 anys la càtedra de Filosofia a l'Institut Lucía Medrano de Salamanca, on va romandre fins que el 1960 va obtenir la càtedra de Filosofia i Història dels Sistemes Filosòfics a la Universitat d'Oviedo.

Aquí va començar a ser conegut a partir de la dècada dels seixanta per la seva oposició al règim franquista. Aquest posicionament el va portar a impartir xerrades sobre Marx o Engels en clubs culturals de les conques mineres utilitzats com a tapadores del clandestí PCE, que va arribar a oferir-li un carnet d'honor, o baixar a un pou de carbó a fer classe als miners.

No menys crític es va mostrar després amb l'arribada de la democràcia amb afirmacions com que la Constitució de 1978 "va ser una cosa per sortir del pas, feta per gent que no en sabia" o que la Transició no va ser més que una continuació del Pla Marshall o la seva postura a favor de la sortida d'Espanya de l'OTAN el 1984.

Quan va ser rellevat de la tasca docent a la universitat asturiana, el 1998, els estudiants es van declarar en vaga. En els anys posteriors, Bueno es va mantenir des de la Fundació que dirigia en el debat públic d'un país on veia "més que enveja, imbecil·litat", amb opinions contundents sobre aspectes de l'actualitat o mostrant el seu suport a les mobilitzacions per la reconversió minera. Així, va plantejar incorporar la pena de mort a la Constitució després de l'assassinat del regidor del PP Miguel Ángel Blanco; va afirmar que la festa dels toros és "un fenomen religiós" o va comparar l'actual i "sagrada" cultura promoguda des de les institucions amb "una dansa de ximpanzés".